Pares de la comèdia
Joan Pera i Joel Joan, amb Hèctor Claramunt, estrenen relació professional portant a escena una adaptació del clàssic ‘El pare de la núvia’, al Teatre Condal
La comèdia potencia “l’actitud de ser feliços”; en crisi, és el gènere que més s’agraeix, diu l’actor
Joan Pera és el pare d’aquella núvia. Emula l’Spencer Tracy de la pel·lícula rodada per Vincente Minnelli el 1950. Demà s’estrena El pare de la núvia, l’encàrrec que Focus va fer a Joel Joan i Hèctor Claramunt perquè dirigissin l’incorregible i estimat còmic Joan Pera. L’actor explicava satisfet ahir que, a diferència d’altres direccions en què s’ha mirat de contenir la connexió entre l’actor i el públic –“és que m’ho demanen des de la platea”–, aquí hi ha jugat a favor. Pera admet que amb Joel Joan marquen dues maneres de fer comèdia a Catalunya, amb gustos generacionals diferents. I lamenta, divertit: “Els joves no es cansen mai d’assajar!” Tots dos són pares de la comèdia a Catalunya, avui.
És ben sabut que Joan Pera té família nombrosa. I que ja ha viscut l’epopeia dels casaments a casa seva. Però mai havia practicat el rol de pare de la núvia (tots els seus fills són nois). Admet que empatitza amb el seu personatge, que vol que el casament de la seva filla sigui molt recordat. Per això lloga la carpa del Circ Cric i contracta fins i tot un elefant. La filla es casa amb el gendre desitjat. Però ella (Anna Carreño), que accepta d’entrada les excentricitats del pare, anirà qüestionant tanta aparença: “M’ha sortit una mica independent”, admet Pera en el paper de pare tendrament emocionat.
La dramatúrgia que han incorporat a la trama Joel Joan i Hèctor Claramunt té una història dramàtica que farà patir molt el pare i que ben segur que divertirà el públic. I és que, per Pera, “si no hi ha un drama inicial, no hi pot haver comèdia”. I, és clar, Pera ho passa pel tamís del seu personatge característic (“em vull morir”, de tants patiments i angoixes), que el públic agraeix (estan fent prèvies des del 10 d’octubre).
Els casaments són un gran tema recurrent per a la comèdia. Al cinema i al teatre. Joan Pera recorda, per exemple, la proposta de La Cubana Campanades de boda (Tívoli, 2014), en una situació similar. Però aclareix: “El gran espectacle de La Cubana només pot passar en l’univers de La Cubana; en canvi, nosaltres parlem d’una situació de casament que podria passar a tothom.”
Joan Pera està molt satisfet de l’equip que ha signat amb Joel Joan a la direcció. “És un tàndem molt interessant”, afirma, per respondre a les necessitats de diverses generacions d’espectadors. Pel que fa a l’obra, està molt ben estructurada, “vas de sorpresa en sorpresa”, i esclata amb un final rodó.
Fins a quin punt els afectarà la convulsió política del moment? Joan Pera es mostra bastant optimista, perquè hi ha molta entrada venuda de manera anticipada. Els personatges són quotidians, però no hi entra l’actualitat, “no fa falta”. La comèdia, reivindica l’actor, potencia “l’actitud de ser feliços; en moments de crisi, és el gènere qua aguanta millor les caigudes a taquilla”.