Disseny crític

“El disseny és una eina política.” Boom! La provocació d’un ximplet? Doncs, no. El pensador austroamericà Victor Papanek ho va engaltar el 1970 en un programa de televisió, mitjà que va utilitzar sovint per propagar les seves revolucionàries idees. Papanek va obrir el meló del gran debat del disseny del segle XXI compromès amb la societat. Conceptes com ara el de la sostenibilitat, la inclusió o l’accessibilitat van germinar de les seves reflexions i, totes ben endreçades, del seu llibre Disseny per al món real, encara ara, gairebé 50 anys després de publicar-se, el més aclamat, traduït i llegit del món d’aquesta disciplina.

Amb la complicitat de la seva fundació vienesa, el Museu del Disseny de Barcelona presenta en un atrevit format expositiu les seves fites intel·lectuals, indissociables de la seva biografia, víctima d’una Europa en caiguda lliure. El 1939, amb només 15 anys, Papanek va fugir de l’Àustria nazi i es va refugiar als Estats Units. La decisió de ser dissenyador la va prendre només posar els peus al seu país d’acollida, sense diners ni formació. Es va dedicar sobretot a la teoria, però també va tenir el seu moment per a la pràctica en un estudi que va batejar amb un nom del tot coherent amb el seu ideari: Clínica del disseny. Així entenia ell el disseny: “Com la solució, no el detonant, dels mals del món”, exclama Alison J. Clarke, directora de la Fundació Victor Papanek, que ha compartit el comissariat de l’exposició La política del disseny (fins al 2 de febrer) amb Amelie Klein, especialista en disseny contemporani.

Mals com ara el consumisme o el poder de les grans corporacions que el propulsen. Papanek, a l’esquerra de les esquerres, va disparar a mort en els seus escrits contra tot el sistema que encoratjava la destrucció del planeta. “Per ell, el disseny ha de treballar pel medi ambient, no en contra seu”, remarca Klein. Era enemic dels objectes d’un sol ús. I, com a visionari que va preveure l’homogeneïtzació de la globalització, va ser un ferm defensor de les cultures locals i indígenes. Tots som una minoria, però totes les minories juntes som la majoria, sostenia. “Ens adverteix que els objectes no són muts. Sempre tenen unes implicacions morals i ètiques.”

Les dues comissàries no han volgut presentar el personatge en cap santuari de puresa. Tot el contrari, també aborden les seves ambigüitats, com ara la seva poca sensibilitat amb la condició de la dona o el fet que va acceptar finançament de l’exèrcit americà per als seus projectes. No va ser un heroi, reblen.

L’exposició, tal com reconeix la directora del Museu del Disseny, Pilar Vélez, és “densa”, però s’ha pensat com fer-la més divulgativa per al públic no entès –que coneix poc o gens el llegat d’aquest activista– amb una guia de lectura fàcil. A més, s’han fet incorporacions de treballs contemporanis amb l’objectiu que el visitant valori amb criteri propi contradiccions del disseny que aspira a ser socialment responsable. Un exemple controvertit de disseny inclusiu: la nicab esportiva que la marca Nike va crear per a les dones musulmanes.

El museu de la plaça de les Glòries també ha fet bé d’implicar-hi les escoles de disseny de la ciutat. A 400 estudiants els ha encomanat dos reptes amb paràmetres Papanek. Concebre zones de jocs, no exclusivament infantils a l’espai públic de Barcelona i rellegir la pròpia col·lecció d’objectes del museu amb una senyalització crítica que s’incorporarà al recorregut. Els processos de treball ja estan oberts i els resultats es presentaran pels volts de Nadal.