Cultura

Nina Hoss

Actriu

“Interpretar no és patir, és un joc”

Entre la quarantena de treballs per al cinema i la televisió de Nina Hoss (Stuttgart, 1975), hi ha pel·lícules tan remarcables com Barbara (premiada ena la Berlinale del 2012) i Phoenix (guardonada a Sant Sebastià el 2014), totes dues dirigides per Christian Petzold. Amb el seu paper d’una dura professora de violí a La audición, que s’estrena demà, va guanyar el premi a la millor actriu del passat Festival de Sant Sebastià.

L’obsessió per la perfecció pot ser un camí cap al fracàs?
El gran desafiament de qualsevol art és ser prou disciplinat per aprendre la tècnica, però després saber relaxar-se i obrir-se i simplement veure què passa. Aquests són els moments creatius. I si t’obsessiones a ser bo, perfecte, i només et preocupes del que els altres pensin de tu, aleshores no passa res, no arribes enlloc. És un error demanar-te massa a tu mateixa o als altres.
Pensa que amb l’actuació al cinema passa el mateix?
Sí, si et controles massa, no passa res. Per exemple, si en una escena molt emocional he de plorar, puc treballar la part més tècnica amb el meu cos, però al mateix temps el meu objectiu és experimentar l’emoció amb el personatge. Passa igual que amb la música, no ho pots controlar tot. Cal deixar veure què passa, i has de confiar que, si estàs ben preparat i has fet la teva feina, segur que passarà alguna cosa.
A més de combinar una part tècnica i una altra emocional, diria que la interpretació té a veure també amb el joc?
Des que era nena entenc la interpretació com un joc, encara ara ho veig així. Interpretar no és patir, és un joc; no té a veure amb quelcom dolorós, cal mantenir-la sempre al terreny lúdic. Per això disfruto tant d’aquesta professió.
Cruyff va dir als jugadors del Barça, abans d’una final de la Champions, que sortissin al camp i disfrutessin...
Exacte, d’això es tracta. És així que passen coses que, si haguessis pensat massa, no haurien estat possibles. Per això crec que, en qualsevol professió, has de deixar de banda la tècnica i fer lloc a la inspiració.
L’obsessió del personatge amb la perfecció del seu alumne té a veure amb la inseguretat?
Segur que sí! L’enorme pressió a les famílies, a la societat, està relacionada també amb aquesta perfecció que se t’exigeix, especialment en professions com la música clàssica, on hi ha tanta gent bona i tothom fa d’expert.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cancel·lat el festival de cap d’any Biocap pel baix ritme de venda d’entrades

barcelona
KAROL GREEN
CANTANT

“Si tothom cantés en una coral, arreglaríem moltes coses al món”

girona

Rouret, la mà dreta de Companys

L’Escala

Teatre, cava i polvoró

BARCELONA

Una cançó il·lustrada d’Els Amics de les Arts

Girona
Alba Sarraute deforma ‘Otel·lo’ i Pepa Plana feminitza les entrades de ‘clown’
El petit format, el bombó per als més aventurers

Alba Sarraute deforma ‘Otel·lo’ i Pepa Plana feminitza les entrades de ‘clown’

‘Maremar’ manté l’embat amb l’entrada de ‘West side story’
Els musicals, aquell comodí amb garanties

‘Maremar’ manté l’embat amb l’entrada de ‘West side story’

Joel Joan,

L’altre procés de Catalunya

Banyoles