Cultura

Territori fràgil

La fira de videoart Loop, que va obrir les portes ahir, s’alia amb la sensibilitat dels artistes per tractar mals del nostre temps

El col·lectiu turc Oddviz ha salvat virtualment en un curt la terriblement delicada Venècia

A l’habitació 210 de l’hotel Almanac podem respirar tranquils: Venècia està salvada. L’art l’ha salvat. El videoart, per ser més precisos. El col·lectiu turc Oddviz va crear l’any passat una peça que preserva virtualment la xarxa de fonts i pous antics de la ciutat flotant. El film, una meravella de collage tridimensional fet amb 15.000 fotografies aèries i arran de terra, es projecta casualment en la fira Loop de Barcelona mentre el món viu amb angoixa l’amenaça cada vegada més real i immediata que Venècia quedarà submergida del tot i només en perviurà el record.

Acqua alta és un dels 40 vídeos que exposa la nova edició de Loop, la dissetena. Com és tradició en aquesta fira tan poc tradicional, cada peça s’allotja en una habitació d’hotel (l’Almanac està situat a la Gran Via, 619-621). La dels Oddviz, que comercialitza la galeria Art On Istanbul, és la de més curta durada: 2 minuts i 20 segons. Això sí, és per veure-la en bucle.

A Loop no hi ha mai un sol tema, però el de la fragilitat és un dels més comuns enguany. El toquen moltes de les obres seleccionades per l’organització, amb l’aval d’un comitè d’experts que cerquen l’excel·lència en un mitjà d’expressió artística de tècniques i estils eclèctics. A l’habitació 115, Dodda Maggý (galeria Berg Contemporary, de Reykjavík) convida l’espectador a mirar el seu vídeo estirat al llit. I no és pas que les seves imatges facin venir son: més aviat neguitegen. Aquesta és la postura, horitzontal, de la dona (que per cert és la mateixa artista) que surt a la pantalla. Plora. Es fa dir Madeleine i evoca la seva frustració, que és la de moltes dones, pel fet de sentir-se presa del desig masculí.

També du nom de dona el vídeo de Melanie Smith, Maria Elena, que és com es deia l’esposa del primer director d’una mina situada a la part nord del desert d’Atacama, a Xile, fundada als anys vint per la família Guggenheim. El llogarret el van batejar amb aquest dolç nom de dona per camuflar la seva extrema aridesa. Amb la seva càmera, Smith pentina el paisatge explotat pel poder colonialista a la recerca dels vestigis de la seva memòria natural perduda. És una altra habitació (la 205, que ocupa la galeria Proyecto Paralelo, de Ciutat de Mèxic) que reté estona. El treball d’Smith també és prou curt (24 minuts), però exigeix més d’un visionat per captar-ne els matisos.

De les 40 galeries que participen en Loop només cinc són catalanes: Àngels Barcelona, RocioSantaCruz, Senda, Zero i ADN. En aquesta última, Adrian Melis presenta un film (Engagement rate formula) en què la seva matèria de treball també és d’allò més sensible i vulnerable: les migracions. Els videoartistes no poden, ni volen, defugir els mals del nostre temps, tot i que alguns ho fan amb un sentit de l’humor alliberador. Basim Magdy, representat per la galeria Artsümer d’Istanbul, fantasieja a New acid amb animals que comparteixen els seus dubtes existencials en xats de WhatsApp.

La fira Loop, que va obrir les portes ahir i les tancarà demà passat, és un punt de trobada de professionals del sector del videoart. “Ens coneixem tots, som una gran família”, sosté Jean-Conrad Lemaître, col·leccionista i president del comitè de selecció. El del vídeo és un mercat tan hermètic com el de tot l’art. Els organitzadors no saben amb exactitud les vendes que es tanquen, tot i que calculen que la meitat de les galeries acaben fent negoci. Hi ha preus per a butxaques de tot tipus: el vídeo més barat val 1.000 euros i el més car, 80.000.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.