La manipulació sofisticada

A l’escenari tot està preparat per un interrogatori. Una cel·la d’aires futuristes, una cadira, llum i una càmera per gravar un diàleg estrany, absurd. A ulls de l’espectador i del detingut, un noi d’una ciutat de províncies, Podolsk, que no ofereix gaire atractius. L’aparició d’una dona, uniformada i calçant uns llampants talons d’agulla vermells, la capitana, ens expliquen que tindrà un paper cabdal en un interrogatori en el qual el detingut farà el que li manen, com ara ballar i taral·lejar melodies i danses puerils. Hi ha la humiliació però sobretot la capacitat que tenen els altres, en aquest cas uns policies, uns buròcrates, uns funcionaris, l’Estat i, per tant, el poder, de manipulació, d’influir en el pensament. És molt subtil, molt psicològic, i en aquest sentit tant el terror que hom sent davant d’una situació d’inferioritat i en la qual no té el control com les eines que té el poder, en aquest cas un discurs intel·lectual per convèncer el detingut, no acaben d’articular-se com a motor de l’obra que el director lituà Oskaras Korsunovas va estrenar dissabte al festival Temporada Alta al Teatre de Salt.

Basada en un text de l’escriptor rus Dmitry Danilov , reconegut pels seus articles periodístics, vol ser una reflexió sobre els nous mètodes de manipulació i de propaganda en la Rússia de Putin. Ningú pensa que hi ha una única veritat, diu Korsunovas, sinó que la realitat desitjada s’imposa a través de formes culturals, jocs sofisticats i creatius. Així, a la comissaria no passa res d’especial, ni entre els espectadors. Perquè si la peça de Danilov destaca pel subtext, no es percep en l’obra de Korsunovas.

L’home de Podolsk, historiador, editor d’un diari, divorciat, que viu amb la mare, amb una vida grisa, que somia viure a Amsterdam, signarà un paper que el farà lliure, convençut que la vida desitjada és la de Podolsk.