Cultura

Crítica

cinema

L’adolescent i els morts

Joan Vinyoli va escriure que “tots són jocs per ajornar la mort”. Veient l’òpera prima d’Ànnia Gabarró i Alberto Dexeus concebuda a partir d’un projecte de la Universitat Pompeu Fabra en què els joves directors van estudiar comunicació audiovisual, és possible pensar que “tot són jocs per anar vivint” o “per anar passant el temps”, cosa que potser es fa més palesa als primers i als últims anys de la vida; també durant les vacances, com ara les que, junt amb el seu pare acabat de separar, fa una adolescent barcelonina (Mar/Nora Sala-Patau) en un poble de l’Aragó, on sentirà la presència dels morts. Les Perseides, de fet, és una pel·lícula de fantasmes, però ho és per recordar que una de les ferides duradores de la Guerra Civil són els “morts anònims” que els vencedors van abocar a les fosses comunes.

És així que, mentre vagareja pels entorns i juga amb una altra adolescent que irromp a la seva vida amb l’aparença d’una morta, Mar descobreix alguna cosa de l’avi patern que no ha estat transmesa (per un pare amb qui manté una relació distant fins cap al final) i que la casa dels avantpassats on estiueja està edificada sobre l’horror i la culpa. Al retrat d’una adolescent, amb la seva curiositat i els seus avorriments, s’hi adhereix la memòria de la Guerra Civil, però a la manera d’una faula, transmesa com una llegenda sense que, per això mateix, s’eludeixi una actitud compromesa. Més encara quan aquesta memòria és tan fràgil com són fugaces les Perseides: estels que, semblant llàgrimes, travessen meteòricament els cels a les nits d’estiu. Amb aquest material, tan sensible, uns joves s’han atrevit a fer una pel·lícula digna de tenir en compte..

Les Perseides
Directors: Ànnia Gabarró i Alberto Dexeus
Catalunya, 2019


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Plácido Domingo cancel·la la seva actuació al Teatro Real de Madrid i afirma: “Mai m’he comportat agressivament”

barcelona
Joana Gomila
CANTANT

“ Cada generació té la necessitat de jugar amb la tradició”

BARCELONA

Òpera i cine, una relació intensa

Girona

La Marfà: nova era

girona

En la intimitat de Fontserè

porqueres

La memòria desdibuixada

Barcelona

Els perills de l’èxit pactat

Barcelona

Els ajuts a la creació de les Cases de la Música

GIRONA

Déu no mira i ell s’eleva

GIRONA