Cultura

Judicis laborals a la Miró

Els set treballadors acomiadats de manera inesperada al gener, entre els quals hi havia una embarassada, litigaran amb la fundació a partir de dimarts que ve

El director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel, deia aquest dijous en una roda de premsa que la greu crisi que va patir la institució a principi d’any ja és un tema tancat. Però no és del tot cert. Queda una qüestió important per resoldre. Dimarts que ve començaran els judicis pels acomiadaments de set dels seus treballadors, un 12% de la plantilla, que es van produir al gener.

Dimarts se celebrarà el primer i els pròxims dos mesos hi haurà sis sessions més. N’hi havia d’haver una més però, finalment, aquest vuitè acomiadat, l’únic que tenia un contracte temporal, ha arribat a un acord amb la fundació. Els set que sí que tiren endavant el litigi no han presentat una demanda conjunta perquè la seva defensa considera que cada cas té les seves particularitats. Els més conflictius són el d’una embarassada i els de tres dones amb jornada reduïda per cuidar els seus fills menors de dotze anys.

Tots feia molts anys que eren a la casa i feien feines en diversos departaments: a la biblioteca, l’arxiu, les exposicions, el magatzem... El més veterà d’aquest grup d’acomiadats era Pere Pratdesaba, fotògraf i tècnic audiovisual, que en feia 30 que estava contractat. Ell serà el primer a anar judici. També va ser el primer a ser despatxat. “Els últims anys les coses no anaven bé: davallada de visitants i ingressos, exposicions de menys nivell, activitats suprimides... Hi havia un rum-rum, però els acomiadaments no se’ls esperava ningú”, sosté Pratdesaba. No hi havia cap precedent en els ja gairebé 50 anys de la fundació.

Les formes fulminants els van xocar. “Em van dir que no era res personal, simplement que la meva feina es podia externalitzar.” “Tens quinze minuts per agafar les teves coses i marxar d’aquí”, van etzibar a Pratdesaba el director, Marko Daniel, i la gerent, Dolors Ricart.

Els extreballadors consultats per aquest diari són molt crítics amb la gestió “nefasta” dels responsables de la fundació, que al·leguen les pèrdues dels exercicis del 2016, 2017 i 2018 per justificar els acomiadaments com a procedents. El 2016 es va inaugurar la gran remodelació de les sales i de la col·lecció permanent del centre. Al gener, el comitè d’empresa va argüir que l’origen del trasbals econòmic havia estat aquesta costosa operació.

Pratdesaba aportarà al judici documentació que pensa que compromet la comptabilitat de la institució. “Durant 25 anys he cobrat part del meu sou en negre”, diu amb papers firmats en què consten les fotografies, que, insisteix, se li compensaven cada mes en efectiu. Assegura que el seu “no és un cas aïllat”. La fundació ha precisat a aquest mitjà que no farà cap declaració referent a aquesta acusació fins després del judici, “per respecte al mateix procediment”.

A l’àrea d’administració hi tenia el seu lloc de treball Georgina Ferran. “Era impensable que arribéssim a aquest extrem, encara que l’ambient s’hagués anat enrarint els darrers temps”, assenyala Ferran, exmembre del comitè d’empresa, que davant del tribunal donarà detalls de l’assetjament laboral al qual va estar sotmesa.

Els valors de Miró

“La Fundació Miró es deu a la immensa generositat i altruisme de Miró. S’estan pervertint els seus valors. I els principis dels estatuts. A la porta de l’entrada de l’edifici hi ha unes lletres ben grosses: CEAC, de Centre d’Estudis d’Art Contemporani. Però aquesta funció s’ha anat abandonant. Han convertit la fundació en el que Miró no volia que fos: el seu mausoleu”, lamenta un dels treballadors històrics de l’equipament que declararà en el judici (es vol mantenir en l’anonimat fins llavors).

La defensa dels acomiadats també ha citat, i el jutge ho ha acceptat, l’exdirectora Rosa Maria Malet, l’expresident Jaume Freixa i la gerent Dolors Ricart. No en canvi l’actual director. Marko Daniel feia pocs mesos que havia accedit al càrrec quan la institució va tocar fons. “Ell no n’és culpable. El que ens dol, això sí, és que fos incapaç de buscar una alternativa als acomiadaments”, precisen.

“No hi era, aquesta alternativa. Ni la direcció ni el patronat la vam trobar. La situació econòmica requeria una acció urgent i dràstica”, remarca Daniel. La imatge de la institució ha quedat molt malmesa, però el director opina que era un sacrifici que s’havia de fer perquè calia afrontar un canvi de paradigma en el seu model. “Durant molt temps va funcionar molt bé, però avui el món és un altre i necessitem un business model més modern, més professional”, raona.

Tot i que s’havia especulat que hi podria haver una segona tongada de retallades de personal, el director assegura que no es produiran, “sempre que no hi hagi cap factor imprevist”. Emfasitza que no està “gens preocupat” pels judicis. “El que desitjo és que tothom trobi pau després d’aquest procés”, rebla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Eivissa a tres veus

barcelona

El Neu!, valor segur

Salt
Cristian Palomo
Historiador

“S’ha d’investigar a fons el nom de la Corona d’Aragó”

barcelona

L’home crispat surt a escena

girona

Mor Xavi Turull d’Ojos de Brujo

BARCELONA

El Liceu obre la seva base de dades dels últims 20 anys

barcelona

Dita, llegida i cantada

Girona

Bellako actua a Mas Marcó

santa cristina d’aro

L’animació de l’estudi Ghibli es veurà a Netflix

Barcelona