Cultura

La República no nata

El corrector i periodista Àlvar Valls publica ‘El dinovè protocol’, una ucronia en què imagina la proclamació de la República Catalana el 2017, tot allò que no va ser

La tarda del 27 d’octubre del 2017, després de la lectura de la declaració d’independència al Parlament, una gentada es va reunir a la plaça Sant Jaume per festejar el naixement de la nova República. Milers de persones van cantar i ballar mentre esperaven que el president Puigdemont sortís al balcó del palau a referendar la proclamació de la República i també que algú arriés de la taulada la bandera espanyola. Res de tot això va passar, com tothom sap, i mig govern va marxar a l’exili i la resta va anar, al cap d’uns dies, a la presó.

Àlvar Valls (Barcelona, 1947), un històric lluitador independentista que als anys setanta va militar en el Front Nacional de Catalunya, que va ser detingut acusat de formar part de l’Exèrcit Popular Català (Epoca) i que, des d’Andorra, on es va exiliar, ha treballat de corrector, traductor i periodista, ha imaginat ara què hauria passat si aquell 27-O s’hagués fet realitat tot allò que esperava molta gent.

Això és el que passa a la seva novel·la El dinovè protocol, (Voliana Edicions), on un grup de mossos arria la bandera espanyola del palau enmig de la celebració del públic, el govern publica diferents decrets tirant endavant la República i Puigdemont és aclamat per la multitud al balcó de la Generalitat.

Protagonistes

El lector segueix els esdeveniments a través d’un equip de televisió internacional: l’Ana, una periodista madrilenya filla d’un alt comandament de la Guàrdia Civil que, a poc a poc, ha comprès les demandes dels catalans, i en Jose, un càmera fill de la immigració andalusa, independentista convençut.

Els protagonistes d’El dinovè protocol són també els mateixos polítics que no van tirar endavant la República i un seguit de periodistes del país, que s’identifiquen fàcilment.

I què és el dinovè protocol a què fa referència el títol? “Doncs un document complementari dels 18 que conformen el Llibre blanc de la transició nacional, en què es defineixen tots els passos a fer el dia de la proclamació de la República”, explica Valls. Des de la publicació de diferents decrets fins als llocs que han d’ocupar els Mossos, com ara els aeroports i les fronteres, i altres actuacions possibles en previsió de com fos la reacció de l’Estat espanyol.

El llibre conté un annex documental curiós, si més no. Són els textos íntegres de vuit decrets que el govern de la Generalitat de la novel·la fa públics aquella nit i que constitueixen el corpus legal fundacional de la nova República. Valls explica que els va imaginar i escriure –“amb el màxim rigor possible”, afirma– abans de posar-se definitivament amb la novel·la.

L’escriptor diu que no planteja el seu llibre com una crítica, “més aviat una autocrítica”, cap a l’actuació del govern, tot i que reconeix que el 27-O va ser un dels molts ciutadans decebuts: “Els herois que són al llibre són els herois que no van ser. Però no per això deixen de ser els meus i, per tant, no me’n distanciaré.”

Sobre el procés, creu que s’ha acabat l’etapa d’anar amb el lliri a la mà. “Que no s’ha d’interpretar necessàriament de manera pejorativa. És el que ha donat de si el nostre país”, indica Àlvar Valls, que creu que, a partir d’ara, amb menys gent, segurament, s’ha de fer “una cosa més robusta i una contestació més forta”. I recorda, en aquest sentit, la frase del pensador Antonio Gramsci que figura a l’inici del llibre: “La revolució és una cosa gran i tremenda. No és un joc de diletants ni una aventura romàntica.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Crònica

Orchestra Fire-riba

Girona

El detonador de la novel·la gràfica

Barcelona

Uns Gaudí paritaris

BARCELONA

Mentider meravellós

BARCELONA

De paràsits i Txernòbil

Girona

Una artèria de tradició

BARCELONA
Crítica
dansa

Memòria d’un temps fugit

ANTONIO GUILLÉN
DIRECTOR DE LA FÀBRICA D’ANÍS DEL MONO

“L’Anís del Mono és més que una beguda, s’ha fet un lloc a les llars”

badalona

La falta de finançament obliga les productores audiovisuals catalanes a treballar amb un peu a Madrid

barcelona