Cultura

Reis variats de paper

Davant el dubte consumista, regalar un llibre sempre és una aposta guanyadora; us n’oferim sis exemples entre els milers que podeu trobar en el mercat editorial català

Cal aplaudir les il·lustracions de Santamans, Torrent, Sempé, Ungerer, Zamolo i Gibet Ramon

Tot i que la societat de consum en què vivim ens obliga a fer regals per Reis, també és possible que ens vingui de gust fer-ho. Pel que fa als llibres, ho teniu fàcil: aneu a una llibreria, remeneu i trieu. És gairebé impossible sortir-ne amb les mans buides. Per si de cas, però, us oferim una petita ajuda, amb títols per a diverses edats, i de temàtiques i estils ben diferents. Bé, només són similars en una cosa: la qualitat del contingut i del format.

El 8 de febrer passat va morir l’autor alsacià Tomi Ungerer. Entre la seva ingent obra literària i plàstica –com a pintor i il·lustrador–, va deixar dues obres inèdites. Una, Non stop, acaba de ser publicada per Kalandraka en català (amb traducció de Maria Lucchetti) i en castellà.

És un àlbum de format horitzontal amb unes il·lustracions potents, de base expressionista, amb geometries, ombres denses i un ambient que voreja el malson. Vasco, el protagonista, segueix la seva ombra per un recorregut que el porta a espais cada cop més angoixants. Protegeix un nadó estrany... És la manera amb què Ungerer critica la contaminació, l’extinció d’espècies i les guerres.

Comanegra ha recuperat una narració de Mercè Rodoreda, Viatge al poble de les trenta senyoretes, i ha editat un àlbum espectacular gràcies a les il·lustracions de Dani Torrent, delicades i coloristes, amb pastel i llapis de colors, que ens transporten de Degas fins a Van Gogh.

En el text, Rodoreda mostra la seva passió per les flors i els viatges, i la capacitat per recrear mons imaginaris perduts entre la memòria i el somni. A la narradora li expliquen la història d’un poble amb trenta dones rosses i la relació amb els seus gats.

Diuen que l’inici va ser el verb, però abans calia l’abecedari, no? I això és el que ensenyen de manera lúdica i rimada els versos de Miquel Àngel Llauger i els dibuixos divertits i plàstics de Gibet Ramon en l’àlbum A d’‘armari’. Un abecedari de les coses de casa, publicat per Eumo.

Com es pot deduir, es tracta de 26 poemes sobre un objecte o concepte, que comença amb una lletra diferent en cada cas, fins a completar les 26 que integren l’alfabet: la A d’armari, la B de banyera, la C de clau, la K de Kleenex, la N de nevera, la R de rentadora, la Y de Yellow submarine...

“En Doraemon, el gat còsmic, / m’ha vingut a visitar, // i després en Bob Esponja / i el seu amic calamar. // I també tota la colla / de pokémons, que fa anys // que es transformen cada dia / en ninots superestranys. // Tots tenen la porta oberta / si encenc la televisió. // I si me’n canso, els faig fora / només prement un botó.” Amb T de televisió.

Una segona ‘Vida’

Joana Santamans és una artista nascuda a Barcelona l’any 1977, criada a l’ombra de Montserrat i que ha viscut a Londres, Nova York i San Francisco. Fa pocs anys va sorprendre amb un àlbum amb una força abassegadora: Vida. Bestiari il·lustrat. Ara repeteix la fórmula a Vida. Herbari il·lustrat. En els dos casos, publicat per Bridge.

Amb el suport, es pot dir que científic, dels textos breus de l’investigador Enric Ballesteros, Santamans ofereix en aquest àlbum de gran format fins a 200 il·lustracions realistes de plantes i flors silvestres de paisatges propers. Un llibre en què l’artista ha utilitzat la tècnica mixta amb aquarel·la i oli, per pintar les falgueres i la cua de cavall, les espècies més antigues de la Terra, les herbes dicotiledònies i les monocotiledònies, els arbustos i les lianes i els arbres.

Santamans confessa que és més amant dels animals, però li va quedar el cuquet de mostrar algunes flors i, posats a fer, n’ha fet un llibre meravellós, fruit de moltes hores de feina i d’un gran talent.

També és meravellosa la combinació en un llibre de petit format d’un conte de Patrick Süskind –l’autor de la mítica novel·la El perfum– i les il·lustracions d’un mestre com Jean-Jacques Sempé. Un combat, publicat per Amsterdam, amb traducció de Joan Ferrarons, narra la història d’una peculiar partida d’escacs en un parc parisenc, el Jardí de Luxemburg. Un vell que sempre guanya s’enfronta a un jove desconegut i arrogant que de seguida desperta les simpaties dels jugadors habituals, farts que mai ningú pugui guanyar el vell. Enveges i jocs d’aparences ben acompanyades per una tria de dibuixos, sobre els escacs i sobre París, amb l’estil sempre identificable de Sempé.

També a Amsterdam publiquen, en el mateix format, una delícia de llibre: L’analfabeta, d’Agota Kristof, amb traducció de Montserrat Solé. L’autora hongaresa descriu en onze textos molt breus com va començar a escriure, amb la sequedat característica del seu estil colpidor. El llibre té l’extra de l’entrevista que va fer a l’autora de Claus i Lucas Riccardo Benedettini el 1999.

Finalment, Takatuka publica El vermell mola, de l’autora alemanya Lucia Zamolo, amb traducció d’Anna Soler. Arriba un moment en què els pares han de dir a les seves filles: “Hem de parlar, t’hem d’explicar una cosa”, i aquesta cosa és la menstruació. Com tants altres temes relacionats amb la sexualitat, de mica en mica –massa lentament, sí– l’acceptació s’amplia i deixa de tractar-se com un estigma que cal amagar. Aquest llibre aclaridor, fresc, simpàtic i optimista ja és un referent com a suport tècnic a l’hora de poder explicar què és la regla, per què passa, com passa, què cal fer i, sobretot, donar el missatge positiu que significa vida, com la del llibre de Santamans, com la que s’esgota en el llibre d’Ungerer, i com la de l’art de Kristof, Rodoreda, Torrent, Süskind i Sempé, sempre amb l’ajut de l’abecedari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Crònica

Orchestra Fire-riba

Girona

El detonador de la novel·la gràfica

Barcelona

Uns Gaudí paritaris

BARCELONA

Mentider meravellós

BARCELONA

De paràsits i Txernòbil

Girona

Una artèria de tradició

BARCELONA
Crítica
dansa

Memòria d’un temps fugit

ANTONIO GUILLÉN
DIRECTOR DE LA FÀBRICA D’ANÍS DEL MONO

“L’Anís del Mono és més que una beguda, s’ha fet un lloc a les llars”

badalona

La falta de finançament obliga les productores audiovisuals catalanes a treballar amb un peu a Madrid

barcelona