Mor Martín Rodríguez, bateria de Sangtraït
El músic empordanès, una de les figures més carismàtiques del rock català, va tenir ahir, a l’edat de 64 anys, un atac de cor
Rodríguez, nascut prop de Huelva, va arribar a Figueres quan tenia 14 anys
El rock català va perdre ahir al matí una de les seves figures més icòniques. Martín Rodríguez Muñoz, barbut bateria de Sangtraït, com també de bandes com Los Guardians del Pont, Rockson i Barbablanca, va tenir, a 64 anys, un atac de cor. Personatge de caràcter afable i bonhomiós, sempre molt pròxim als seus seguidors, era estimat tant pels que van créixer amb cançons com El senyor de les pedres i El vol de l’home ocell com per l’escena metàl·lica a Catalunya, que el tenia com un dels seus membres més incorruptibles.
Rodríguez, nascut a Cumbres Mayores, un poble de la província de Huelva, el 5 de setembre del 1955, va arribar quan tenia catorze anys a Figueres, ciutat on va descobrir, tal com recordava a Tocats de l’ala, la biografia oral del rock català escrita per Oriol Rodríguez i publicada l’any passat per Contra, bandes totèmiques del rock dur com Led Zeppelin, Status Quo, Deep Purple, Black Sabbath i el que considerava el seu “grup preferit de tots els temps”: Dio. Conegut com a “pastisser indomable” arran dels anys en què va exercir aquest ofici al carrer Nou de Figueres, va tocar en orquestres de ball i grups com ara Utopía i Rockson abans d’integrar-se –amb la condició imposada de “fer cançons pròpies– a Sangtraït, un grup que passaria a la història per fer allò que, fins aleshores, no havia fet ningú: popularitzar el heavy en català.
Va ser Rodríguez qui, acompanyat de Lupe Villar, guitarrista de la banda, va insistir personalment a Joan Carles Doval de Picap (editora, l’any 1984, d’Herederos del rock de Rockson) perquè publiqués el primer disc de Sangtraït: Els senyors de les pedres (1988). Amb Quim Mandado (aliat, més tard, també a Los Guardians del Pont, amb els quals publicaria tres discos entre els anys 2010 i 2017), Villar, el guitarrista Josep Maria Corominas (amb qui compartiria l’any 2017 el projecte Barbablanca) i el també molt idiosincràtic Papa Juls, Rodríguez va protagonitzar una de les històries més triomfants del rock català, amb set discos d’estudi i dos àlbums en directe.
Los Guardians del Pont, a través d’un comunicat emès ahir, recordaven el seu bateria coma “ídol més estimat del rock a Catalunya” i, mitjançant les xarxes, nombrosos seguidors –entre els quals la diputada Montse Bassa, que recordava com Rodríguez, una nit, es va plantar amb la seva bateria al corriol del Puig per tocar incansablement per la seva germana Dolors– van mostrar el seu condol.
El funeral de Martín Rodríguez serà avui a les quatre de la tarda a la sala de cerimònies de la funerària Vicens a Figueres.