Amor i mort a Girona

Per a Jorge Maruejouls, un peruà nascut a Lima el 1972 que ha viscut bona part de la vida a les comarques gironines, Girona és un gran escenari literari que encara espera l’autor que en faci una obra de referència i d’exaltació de la ciutat. No és que ell hi presenti la seva candidatura, però amb tota la humilitat ja ha publicat dues novel·les que tenen Girona com a escenari principal, Lobos (Combra, 2003) i la recent No tienes por qué hacerlo, publicada, el desembre passat, per Libros Indie .

Concretament, Maruejouls situa l’acció de No tienes por qué hacerlo en la Girona de finals dels anys noranta i el canvi de segle, “una fría ciudad burguesa” a què arriba en Marc, un introvertit escriptor i periodista eventual –amb alguns paral·lelismes curriculars amb l’autor–, buscant pau i anonimat, per acabar trobant-hi “una misteriosa jove de l’est”, una romanesa anomenada Natasha. En realitat, hi ha un triangle protagonista que completa en Daniel, un fotògraf que col·labora amb en Marc quan fa entrevistes.

De fet, la novel·la comença a Romania, molt a prop de la frontera amb Sèrbia, durant la guerra que va desintegrar l’antiga Iugoslàvia. Els personatges transiten també per Roma i Barcelona, però Girona hi té un paper fonamental i apareix com una espècie d’Ítaca o el “final d’un camí” per als protagonistes, que Maruejouls descriu detalladament, però amb llicències.

No tienes por qué hacerlo té elements de novel·la negra –com a “teló de fons” hi apareixen una sèrie d’assassinats “incomprensibles” que provoquen l’alarma social– i també hi ha una història d’amor, però “el fil narratiu és superat per l’entorn, pel context social”, que per a l’autor és prioritari.

Respecte al seu primer llibre, Lobos, que ara veu com “un pamflet contra la societat establerta”, Jorge Maruejouls veu un canvi important a No tienes por qué hacerlo: “Aquí ni l’assassí és dolent, ni la víctima és bona. No hi faig cap judici, i si un dels protagonistes expressa una opinió, un altre es manifesta d’una manera completament diferent. Jo només expresso el que ells senten i que el lector ho valori”, diu l’escriptor sobre aquesta novel·la amb un final que capgira tot el sentit de la novel·la i deixa oberta la trama a una possible segona part.