Cultura

El detonador de la novel·la gràfica

Apareix una nova edició del clàssic ‘Persèpolis’, amb nova traducció al català, i nou format i traducció

Mireia Alegre Clanxet s’ha encarregat de la traducció al català de la historieta

Will Eisner, un dels grans clàssics del còmic mundial, va batejar com a novel·la gràfica les històries que explicaven els records d’infantesa al barri jueu de Nova York. Ho feia per desmarcar-se dels comic books de superherois que es basaven en fantasies i no en vivències reals. Eisner s’havia fet famós per les històries de The Spirit, un justicier emmascarat que va ser molt popular a partir dels anys 40. En la seva darrera etapa Eisner va dibuixar tendres històries de perdedors com Contrato con Dios.

De novel·les gràfiques, no obstant ja n’existien abans de la generalització del concepte. Però va ser a principis dels noranta, quan a França les editorials independents publicaven relats molt propers, actuals, molt emotius o de temes punyents quan el terme i el concepte van arrelar i donar una empenta a la indústria del còmic que semblava estancar-se a causa de la manca de nous models creatius.

Tot i el gran esclat d’autors i editorials dos noms es van posar al capdavant: la independent L’Association i l’autora iraniana Marjane Satrapi, que a principis dels noranta es va convertir en la màxima referència del nou còmic gràcies a Persèpolis, una novel·la gràfica, que també s’ha adaptat al cinema d’animació, que explica la seva infància a l’Iran en un moment clau de la història d’aquest país: La caiguda de la monarquia del xa de Pèrsia i l’entrada al poder del règim integrista islàmic. El monarca Mohammad Reza Pahlevi era un dictador, però occidentalitzat, fet que permetia a certs cercles de la societat viure escoltant música moderna i vestir a l’europea com feia la família de Satrapi. Però amb l’arribada de règim dels aiatol·làs l’integrisme va impregnar tots els aspectes de la vida. Fins i tot la vida privada.

Els pares de Satrapi, gent de caràcter liberal, van decidir enviar-la a estudiar a Europa i va poder fugir d’aquesta manera de l’opressiu ambient del país. Persèpolis explica tot aquest procés i ha estat tan fort l’impacte de l’obra que no ha parat de reeditar-se al llarg dels anys i de crear escola en nous autors.

La darrera edició l’ha tret el segell Reservoirbooks en un volum en què s’apleguen totes les parts de l’obra en un nou format i nova retolació dels textos. També se n’ha fet una nova traducció al català, a càrrec de Mireia Alegre Clanxet. La intenció de l’editorial és publicar l’obra completa de l’autora, en què també es troba Pollastre amb prunes i Brodats, un llibre sobre les dones del seu país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.