Cultura

Crítica

cinema

Deambulant per Europa

Durant anys va semblar que Brian De Palma era un dels directors de la generació del Nou Cinema Nord-americà emergits els anys seixanta que, com també és el cas de Scorsese, no va ser castigat (com ho van ser primer Cimino i després Coppola) per haver desafiat la indústria amb els seus hipotètics excessos. Ho exemplificava que, tot i diversos fracassos comercials, li haguessin sigut confiades les versions cinematogràfiques de dues antigues sèries televisives: Els intocables d’Elliot Ness i, pel que fa a la primera entrega, Misión: imposible. Perdent el favor de la indústria, però, a primers del segle XX va instal·lar-se a França (on va realitzar Femme fatale) i, després de retornar als EUA amb La Dalia Negra i de realitzar amb l’extraordinària Remake una crítica implacable sobre la intervenció i les mentides dels EUA a l’Iraq, sembla deambular per Europa, on, amb uns recursos limitats que es fan visibles, ha aconseguit fer Domino. És un film que transita per diversos llocs (Copenhaguen, Amsterdam, Brussel·les i, finalment, Almeria) embastant una trama en què uns policies danesos segueixen la pista d’uns gihadistes (i d’un individu que se’n vol venjar) amb unes intencions diverses als dels membres de la CIA.

Cineasta de l’artifici i cinèfil apassionat entre el plagi confés i l’homenatge descordat, De Palma ha explorat el voyeurisme invocant l’esperit de Hitchcock (Obsessió, Vestida per matar, Doble cos), però també el cinema contemplatiu i reflexiu d’Antonioni, com ho demostra que Blow ut sigui una rèplica de Blow up en què, en lloc d’un fotògraf que investiga una imatge, un tècnic de so creu descobrir un assassinat en una gravació sonora. És així que no deu ser aliè a Brian De Palma que Antonioni va fer que l’itinerari del personatge (que, suplantant la identitat d’un mort, és perseguit en ser confós per un venedor d’armes) que Jack Nicholson interpreta a The reporter acabi en una plaça d’un poble d’Almeria. És també a Almeria, en aquest cas en una plaça de braus de la ciutat, on pràcticament es clou Domino. Però, tot i que a vegades intenti crear una tensió seguint els seus mestres dispars, Brian de Palma, sigui per manca d’inspiració o de recursos per a les seves pretensions, aporta una pel·lícula de mala traça que sembla feta a pedaços. Toca una qüestió complexa, però ni perfila una intriga. Dit amb estima per a un cineasta especial.

Domino
Director: Brian De Palma. Intèrprets: Nikolaj Coster-Waldau, Carice van Houten, Guy Pearce
Dinamarca, 2019


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Domino

«Domino»

Gènere: Thriller
Direcció: Brian De Palma.
Intèrprets: Nikolaj Coster-Waldau, Carice van Houten, Guy Pearce, Younes Bachir, Eriq Ebouaney.
Valoració crítica: [ep] [eb] [eb] [eb]

Publicat a

John Prine, el més admirat

BARCELONA

El govern i el sector de les lletres acorden celebrar el Dia del Llibre a l’estiu

Barcelona

Mor John Prine, colós de la cançó dels EUA

BARCELONA

Un curt per recordar Pepa Bouis

girona
El Conte
Maria Mercè Roca

I ella, la molt puta, tan tranquil·la

Malcarat i misantrop

barcelona
DAMIÀ AMORÓS
HISTORIADOR DE L’ART I MUSEÒLEG. TREBALLA AL MONESTIR DE POBLET

“Les respostes a les preguntes que ara ens podem fer són als museus”

barcelona

El festival Actitud de Vidreres presenta amb incertesa la seva 11a edició

vidreres

Malson surrealista

Sitges