Aquarel·la contra els talibans

Basada en la novel·la homònima de Yasmina Khadra, pseudònim de l’escriptor algerià Mohammad Moulesshoul, la pel·lícula d’animació Les hirondelles de Kaboul comença amb la lapidació d’una dona, acusada d’adulteri pel règim dels talibans a l’Afganistan: l’acció passa l’any 1998. Una multitud hi participa, entre la qual un jove que, arrossegat per la crueltat fanàtica, finalment llança una pedra a contracor i, de fet, en contra de la seva moral i creences. Com escapar de la intolerància? Com resistir la temptació mateixa d’exercir-la, encara que sigui en un instant que pesarà a la consciència? El cas és que aquest jove (Mohsen), que a causa de la por ha imitat un gest de la barbàrie, està enamorat d’una noia vital (Zunaira) d’esperit lliure condemnada a patir un malson. Com, de fet, el seu enamorat, amb el qual forma la parella protagonista amb un contrapunt definit per una altra parella que, a la seva manera, també estan atrapats: el carceller d’una presó de dones condemnades a mort i la seva esposa moribunda.

La pel·lícula, codirigida per les franceses Zabou Breitman i Eléa Gobbé-Mervellec, que van presentar-la a la secció Un certain regard del passat festival de Canes, desenvolupa aquests elements argumentals amb una dramatització de traç gruixut en què tot es fa força evident; però, en canvi, els matisos hi són en una animació amb una textura d’aquarel·la que aporta una sensació de malenconia, però que també esbossa formes i colors que conviden a l’esperança. Enmig de la barbàrie, hi pot haver una escletxa per a la poesia, que es fa més necessària que mai tot esperant el retorn de les orenetes.