Cultura

Sopa de Cabra: “La llibertat és no tenir por”

El grup gironí publica avui el seu desè disc, ‘La gran onada’, amb l’aigua com a eix i temes com la fragilitat, l’empatia i la llibertat

Vuit anys i mig després dels seus històrics concerts de retorn al Palau Sant Jordi i quatre i mig després de Cercles, amb el qual van fer que el retorn fos també discogràfic, Sopa de Cabra té un nou treball. S’anomena La gran onada (Promo Arts Music Records), és el desè d’estudi que publiquen d’ençà el seu debut fa ja 31 anys i mostra una banda serena i orgullosament adulta, còmode també amb els mitjos temps i un so molt nítid quant a producció. “Hem gravat el disc durant un any i escaig i, les cançons, hem tingut temps de replantejar-les, remesclar-les o, senzillament, prescindir-ne”, afirma Gerard Quintana, que subratlla la “mesura” amb què, aquesta vegada, han fet les coses, com també la capacitat que, actualment, tenen ell, lletrista, i Josep Thió, autor de totes les músiques, per fer prevaldre els “punts de trobada” per damunt de tot. “Potser és l’edat, però hem entès que, tot i veure moltes coses de maneres diferent, ens complementem. A vegades ve en Josep i em diu: «ostres, ara que han passat dos anys... em sembla que ja sé del que parla la teva lletra!». Però el cas és que em deixa fer, com jo també el deixo fer en altres coses. Hem sabut tots plegats valorar allò comú i, amb el temps, és clar, s’han anat llimant moltes coses i hem perdut certa arrogància. Si quan vam començar haguéssim decidit prescindir de la bateria en un tema, per exemple, hi hauria hagut un merder descomunal, però, ara, aquestes coses que temps enrere no eren gens menors i que tant ens van condicionar les veiem molt, molt llunyanes”.

La gran onada, amb deu cançons d’estructura clàssica que van dels 3:11 minuts la més curta a 3:45 la més llarga, té en l’aigua un element omnipresent. “És l’element més canviant i voluble i explica molt bé el moment que vivim”, explica Quintana. “Està canviant la imatge del planeta, els contorns costers, les parts que es desglacen... Tenim un mar aquí al costat que s’ha convertit en la frontera més mortífera del món... Miris on miris, el referent és constant”. Farem que surti el sol, en aquest sentit, va ser escrita l’estiu passat quan els vaixells Sea Watch i Open Arms esperaven un port segur on poder atracar i clama per fer sortir el sol “pels que ho han perdut tot”. “Te n’adones que hi ha gent que et representa molt més que els polítics que votes...”, diu Quintana referint-se a Òscar Camps, fundador de l’Open Arms, a bord del qual Sopa de Cabra faran aviat un concert benèfic. “És increïble veure’l enfrontar-se a un munt de coses a les quals els polítics europeus són incapaços de fer-ho.”

Duet amb Intana

Fronteres, en la pell, en aquesta ocasió, “dels que fugen d’algun lloc”, significa, d’altra banda, el primer duet en la història discogràfica del grup, fet amb Núria Moliner (Intana). “Vam ser els primers sorpresos quan vam adonar-nos que no ho havíem fet mai”, reconeix Quintana. “Hi ha qui ens va dir de fer-ho amb una veu amb molt més nom, però crec que ens pertocava més donar visibilitat a algú com la Núria. Quan vam començar hi havia només la Montse de Bars i la Maria d’U-Tòpics. Ara, en canvi, és impressionant veure el munt de dones que hi ha fent projectes d’una qualitat immensa.”

Em trenques el cor, per la seva part, és un viatge puntual a “l’estil mare” de la banda, amb guitarres stonianes que ens recorden, un cop més, que el nom del grup prové del Goat’s Head Soup de Ses Satàniques Majestats. “Difícilment podríem fer ara com ara un disc amb els mateixos referents que teníem a finals dels vuitanta, seria quasi caricaturitzar-nos”, reconeix, malgrat això, Quintana, que assenyala tanmateix que un dels èxits de Sopa de Cabra és haver fet cançons “pensant que un dia es farien velles i que, la majoria, podem continuar tocant sense recances”.

Fragilitat i empatia

La gran onada, d’altra banda, té cançons sobre la fragilitat (“com a espècie l’hem ignorada, pensant que érem eterns i que la vida acabava en nosaltres”), sobre posar-se a la pell dels altres (“l’empatia és la reivindicació més obsessiva que hi ha en el disc”) i la llibertat, reflectida en un tema titulat precisament, i sense eufemismes, La llibertat. “Vam voler fer-ho de manera humanística, sense lemes ni proclames”, assenyala el cantant. “Recordo quan, en una entrevista, preguntaven a Nina Simone, autoexiliada a París, què era per a ella la llibertat i responia que, aquesta, era no tenir por. I és això. Vaig pensar en Jordi Cuixart, a qui vaig poder recitar la lletra darrere un vidre a Lledoners. Un pres comú me l’anava assenyalant i em deia: «Aquest paio... veus aquest paio? És l’home més lliure que he vist mai dins una presó!»”.

Sopa de Cabra emprendran el 14 de març al Poble Espanyol de Barcelona (Cruïlla de Primavera) una gira amb dates ja anunciades per tot el país. “L’altre dia, en Cuco [Lisicic, baixista], que feia 60 anys, em deia que no s’hauria imaginat mai fer això amb aquesta edat. Però... hem crescut junts! Ens coneixem tots tant que la majoria de coses ja no cal ni dir-les”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.