Segones de primera

Es coneixen com a Segones Avantguardes: l’art que amb diferents registres, però sempre innovador i amb voluntat d’experimentar, es va generar a Catalunya després de la Guerra Civil espanyola. Segones, no perquè estiguessin per sota de les Primeres, sinó perquè van recollir el testimoni avantguardista de molts creadors del país que van veure obstaculitzada la seva evolució creativa pel cop del general Franco, que, a més de no representar els valors de progrés, experimentació i compromís social que portaven implícits aquests corrents de modernitat artística, va provocar la fugida a l’exili de molts artistes. Hi ha excepcions, com ara la de Dalí, que va representar l’estrany maridatge entre l’avantguardisme pictòric i l’ultraconservadorisme polític.

I és precisament Dalí l’autor que encapçala el recull d’artistes del llibre d’Enciclopèdia Catalana. Pintura Catalana Segones Avantguardes, que ha dirigit Àlex Mitrani i que inclou un bon grapat d’especialistes, entre els quals hi ha Ricard Mas, Susanna Portell, Imma Prieto, Joan M. Minguet, Sílvia Muñoz d’Imbert, Glòria Bosch, Bernat Puigdollers o Conxita Oliver, entre d’altres, triats, excepte algun cas de veterania com per exemple el de José Corredor-Matheos, “per fer una mirada a una generació que, quan parlem d’aquest període, o eren molt joves, o fins i tot alguns no havien nascut”, explica Mitrani.

La primera obra que enceta el llibre, que segueix un ordre cronològic, és El rostre de la guerra, del 1940, de Dalí, que, tot i la seva connivència amb el règim, en aquell moment estava impactat per la tragèdia del conflicte. La darrera obra, també té un gran component tràgic: el tríptic L’esperança del condemnat a mort, que va pintar Miró com a repulsa per l’execució de Puig Antich.

Enmig de tots dos mestres, 86 pintors i pintores que Mitrani ha intentat cohesionar perquè és relacionessin tot i la diversitat d’estils i opcions artístiques. “La selecció és cronològica, però hem intentat crear una seqüència en què cada obra trobés els elements de connexió amb la següent. Mitrani és conscient que hi ha molts dels autors que han quedat a l’ombra de las grans icones, com ara Miró, Dalí i Tàpies, però creu que el llibre permet anivellar molt més l’altura de cadascun dels autors. Reivindica el paper de tots ells “perquè les Segones Avantguardes van ser una segona oportunitat perquè es manifestés de manera més fefaent tot el que havien aportat les Primeres”.

Entre el noms que hi trobem hi ha el de Maria Girona, Zush, Joan Pere Viladecans, Amèlia Riera, Josep Niebla, Guinovart, Àngel Jové, Chancho, Xavier Valls, Antoni Clavé, Francesc Artigau... A la pregunta de si té por d’haver-se deixat algun nom, Mitrani diu que la selecció ha estat exhaustiva: “I ens hi ha ajudat el fet que ens centrem només en pintura. Aquest plantejament fa que apareguin artistes conceptuals que en el període tractat pintaven o que hi hagi absències com ara la de Llena, que el 1974 no pintava i que ara sí que ho fa.” El llibre recupera alguns autors que han quedat arraconats, però que en el conjunt global de l’obra encaixen amb la mateixa línia de qualitat dels altres. Un que cita Mitrani és Francesc Garcia Vilella, pintor proper a Dau al Set, grup representat al llibre amb l’obra de Tàpies, Cuixart, Tharrats i Ponç. Mitrani creu que “s’ha fet un cànon, però dins d’aquest cànon hem creat un anticànon”. Conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya i un dels impulsor de fer entrar i encaixar amb el discurs global del museu les avantguardes del segle XX, Mitrani creu que el llibre, més que una obra de col·leccionista o bibliòfil, és també un esquema del que es vol fer al MNAC en aquesta línia.

L’obra s’inclou en la línia de publicacions que ja ha fet Enciclopèdia Catalana amb el Modernisme o les Avantguardes. El preu és de 595 euros i se n’ha fet un tiratge de 1.600 exemplars. Els artistes del llibre que encara no tinguin entrada dins de l’Enciclopèdia Catalana hi seran incorporats des d’ara.