Tots els camins van a Roma

Amb aquell aire de despitat que està ben atent a tot el que passa al seu voltant, la conversa amb el novel·lista i antropòleg Joan F. Mira (València, 1939) va buscant tots els racons secrets de la seva biografia. Parlem del segon tom de les seves memòries, Tots els camins, que acaba de publicar Proa. Fa ja set anys del volum anterior, El tramvia groc, i s’inicien precisament en la data cronològica en què ens deixava, 1954. Una vocació religiosa com a conseqüència de la mort traumàtica del seu pare i el tancament a diferents centres religiosos fins a arribar a la Universitat Gregoriana de Roma són els primers impactes que Mira comparteix amb el lector. En un hotel del centre de Barcelona, el prestigiós humanista i hel·lenista valora un moment de canvi, que ja li queda lluny: “Sense haver patit aquell trauma, jo supose que hauria seguit la meva vida normal. Mai havia tingut intencions religioses intenses. El detonant de la mort del pare va despertar una ànsia o un desig que em van conduir cap a una experiència singular cap al món religiós dels anys cinquanta. Ara em costa entendre la història, però és la meva vida real. No va ser una qüestió religiosa únicament sinó intensa, quasi mística en la seva radicalitat, i durant uns quants anys.”

Mira reconeix que es va quedar com una fulla de tardor. En el llibre descriu l’estupefacció del jove davant la desesperació de la família per la mort del pare: “Ara em xoca la convicció que li vaig posar, però fa una eternitat. Sóc conscient que a la meva època ho feien milers de joves, es construïen seminaris per tot arreu, però a mi em sobta, sobretot veient les meves activitats posteriors. Era un moment de devoció, a la qual em vaig afegir sense comprendre-ho ben bé. Jo vaig entrar en aquella onada d’una manera ben peculiar. La majoria del nois provenien dels barris pobres, que arribaven allà bàsicament a estudiar, però jo vaig entrar per una convicció apassionada i profunda. Ells ho feien com una inèrcia, jo com una revelació cap a l’aïllament.”

Tots els camins és una “memòria de viatges” en què cita sovint Josep Pla, que Mira col·loca com a referent personal “inacabable” i un dels més grans escriptors del segle XX, i la ciutat de Roma, que considera la segona pàtria: “Ser a Roma va representar tornar al món obert. Quan vaig comprovar que no arribaria a levitar per més esforços que fes, Roma em va obrir la fe a altres tipus de xocs.” A partir d’aquestes aventures, Mira ens mostra la seva educació sentimental. Tercer volum? “Qui ho sap? De moment no en tinc cap intenció, però el mateix vaig dir quan en vaig publicar el primer.”