Cultura

El llegat, salvat

Arnau Puig va signar just aquest divendres la donació del seu fons a la Universitat Politècnica de Catalunya

Puig estava trist perquè la Generalitat i institucions com el MNAC no el van voler

Els últims anys, la gran preocupació d’Arnau Puig era deixar en bones mans el seu fons bibliogràfic i artístic. Ho va revelar en una entrevista a aquest diari, el 23 de juny . No en demanava res a canvi, i això que la seva situació econòmica era dèbil.

El filòsof estava disgustat perquè havia ofert el seu llegat a les administracions, sobretot a la Generalitat, i a diverses institucions artístiques, com ara el MNAC i el Macba, però no li havien respost com esperava. “M’han deixat penjat”, lamentava en l’entrevista. Passat l’estiu, va començar a entreveure la llar definitiva per al seu univers de papers i obres: la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que va contactar amb ell amb la sensibilitat que altres no van tenir. Li feia una especial il·lusió perquè hi havia exercit de professor. Era catedràtic d’estètica de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSAB).

Just aquest divendres va signar el conveni de donació. Amb l’ajut dels metges que l’atenien a la clínica, un Puig agonitzant va moure cel i terra per deixar resolt el seu desig. Volia marxar tranquil, va dir als seus cercles íntims. In extremis, doncs, el seu fons s’ha salvat.

La persona clau per tancar els tractes ha estat Carme Fenoll, cap del gabinet del rector de la UPC. L’acord es va fer públic ahir, instants després que es propagués la notícia de la seva mort, en una nota en què la universitat confirma el seu compromís de catalogar i fer accessible el patrimoni de l’últim membre de Dau al Set des de la biblioteca Oriol Bohigas de l’ETSAB “a tots els estudiosos i investigadors, així com als arquitectes, professors i estudiants de la mateixa escola”.

El fons està format per una gran biblioteca de títols de filosofia, estètica i crítica d’art; el seu arxiu personal de documents, conferències i escrits; tots els seus llibres publicats; la seva col·lecció particular de peces d’art contemporani, entre pintures i gravats; una petita col·lecció d’arqueologia, i els nombrosos premis, medalles i guardons que ha rebut al llarg de tota la seva vida.

“Tot aquest llegat servirà per aprofundir l’estudi de les idees i els moviments artístics, tant d’àmbit mundial com català. La seva obra és monumental i la seva voluntat és que els futurs arquitectes puguin disposar d’un fons bibliogràfic i documental excepcional i únic”, rebla la nota de la UPC, en la qual anuncia que l’ETSAB organitzarà diversos actes acadèmics en homenatge seu en els pròxims mesos.

La UPC ha estat la culminació feliç d’un procés estranyament maleït que també ha acompanyat la família Planas de la revista Bonart, a la qual Puig va confiar les gestions per trobar el destí del seu fons quan va veure que els museus i els arxius que ell havia considerat preferents no se’n volien fer càrrec. En l’entrevista que va publicar aquest mitjà, l’intel·lectual mostrava així el seu neguit: “Quan jo desaparegui, on anirà a parar tot això? Al drapaire, com hi va anar a parar el llegat del Ràfols-Casamada? Si jo fos un simple professor de filosofia, tant li fot, però és que em sembla que no soc un simple professor de filosofia. Crec que, amb tot el que he fet, he arribat a muntar un corpus d’interpretació, allò que se’n diu una filosofia, una manera d’entendre el món. I aquí [al fons] hi ha les bases, els fils, els arguments, les causes de per què he arribat on he arribat.”

Les institucions que van anar desfilant pel seu estudi només estaven disposades a conservar una part del fons. Però per a Puig era fonamental que es preservés tot unit, la part literària i la part plàstica (una interrelació que l’UPC sí que va entendre tot d’una que calia respectar). L’entristia profundament que no li donessin un valor de conjunt: “Si hi hagués un quadre del Tàpies de 50.000 euros ja s’ho haurien endut. Però no tinc cap gran Tàpies, no el tinc, no. Ara bé: de llibres i de quaderns seus dedicats n’està ple. Tot el que jo tinc és fugisser, tot té una consistència únicament i exclusivament mental i sensible. És com l’amor: és un cop d’ull que pot durar eternament o només un instant.”

En l’entrevista, Puig explicava com veia el final de la seva existència, que ja veia proper. “L’inquieta la mort?” “Gens! Som una part d’un tot. Jo només soc una unitat que pensa –filosofo com pixo, és a dir, amb tota la naturalitat–, i n’hi ha centenars, milers, milions de milions d’unitats, i cada una executa la seva part. Quan mors, ja has acabat la tasca. El que està fet és el que val, el que no està fet ja ho farà una altra d’aquestes infinites molècules.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els museus gironins es reinventen

girona
JORDI COSTA
RESPONSABLE D’EXPOSICIONS DEL CCCB

“Si es fes una exposició sobre el trap al CCCB, molts arrufarien el nas”

BArcelona

Un Auditori amb vuit directores i un nou cor

BARCELONA

L’odissea de Medusa Box

la bisbal d’empordà
Un ‘Cant dels ocells’per al record
LA MÚSICA

Un ‘Cant dels ocells’per al record

Músics pagats, Planestiueja’t suspès

Les Planes d’Hostoles

La Marta Rius, en acústic a Youtube

Un moment ideal per visitar els museus que tenim més a prop

girona

El gran festival familiar a internet