Cultura

Els petits festivals se’n surten apostant pel públic i els músics de proximitat

El baixempordanès Ítaca iniciarà demà la seva ‘edició limitada’ a Corçà i també van endavant l’Emergent, El Ressupó, Dim-Arts, ViaVeu, Concerts d’Aro, etc.

Semblava que aquest havia de ser un estiu sense festivals i cicles de concerts, després de la suspensió o l’ajornament de la majoria de les grans cites, des de Peralada, Pedralbes i Cap Roig al Primavera Sound i el Sònar. Però es manté activa una irreductible classe mitjana, els festivals petits i mitjans, que justament per la seva dimensió s’adapten millor a les noves normatives sobre capacitat i distància interpersonal. A més, molts d’aquests festivals sempre han treballat bàsicament amb artistes del país i per al públic de proximitat, una opció que ara sembla l’única possible, tenint en compte les restriccions que dificulten les grans gires internacionals i la mobilitat en general. Sense saber-ho, aquests festivals s’havien anticipat a la nova realitat.

Un bon exemple n’és el festival Ítaca , Cultura i Acció, que normalment desplega la seva activitat al Baix Empordà i a l’Alt Empordà combinant els concerts més intimistes amb grans celebracions massives, com la que estava prevista un any més al voltant de la revetlla de Sant Joan a la platja de l’Estartit. No serà així. Ítaca s’ha reformulat i aquest cap de setmana posa en marxa al poble de Corçà la seva edició limitada: demà, divendres, hi actuaran El Petit de Cal Eril i Ferran Palau, i dissabte ho faran Els Amics de les Arts, amb una proposta acústica inèdita, Els dies més dolços, per substituir les presentacions que no podran fer aquest estiu del nou disc que han hagut d’ajornar. Les entrades per a aquests dos concerts ja s’havien exhaurit –400 espectadors, cada nit–, quan fa pocs dies el pas a la fase 3 va permetre d’incrementar de 100 entrades més cada concert, fins a arribar a les 500. Ahir encara quedaven entrades al web del festival. “De fet, podíem ampliar fins a les 800, però no ho farem perquè els darrers espectadors haurien de seure a tocar d’una de les porteries del camp de futbol i l’escenari estaria a l’altra porteria. A més, amb 800 persones no tindríem espai per muntar la zona d’acollida. Tal com ho tenim dissenyat, hi ha la meitat del camp de futbol que serà platea i l’altra meitat, zona d’acollida amb barra, food truck, i taules i cadires per poder seure i menjar. També hem marcat camins d’entrada i sortida. Ha estat una gran feinada però estem molt contents de poder-ho tirar endavant”, diu Carles Cereijo, responsable de premsa del festival, que continuarà i s’acabarà el cap de setmana vinent a la Pera amb Sanjosex i Meritxell Neddermann, divendres, i Andrea Motis, dissabte.

A les comarques gironines, terra amb alta densitat de festivals, han adaptat les seves programacions el de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols –amb Jethro Tull com a única actuació internacional de gairebé tota la Costa Brava– i el Sons del Món de Roses, amb grans recintes als quals podran accedir uns 800 espectadors. I es mantenen, en alguns casos amb canvis de recinte però no de filosofia, l’ Emergent a sis pobles del Gironès, El Ressupó de Celrà, Dim-Arts de Cornellà del Terri, Tempo sota les Estrelles i Notes al Parc de Girona, ViaVeu de Sant Julià de Ramis, Musicant de Campllong, Vespres Musicals de Vilafant , Concerts d’Aro a Santa Cristina, el FITM de la Bisbal d’Empordà i altres exemples de cultura de base.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Retorn a Joan Solà

barcelona
Crònica
música

‘Màtria’, un refugi a Vic

Vic
Jaume Roures
Productor audiovisual

“Al final tot consisteix a no posar-se límits”

sant sebastià

A Dark Reborn: el ‘metal’ gironí entre la foscor i la llum

girona

Cadaqués premia Biel Mesquida i Vicenç Altaió

cadaqués

Noves lluites de poder a Kingsbridge

Girona

Els Premis d’Arquitectura trien 22 finalistes

girona

Un ‘Woody’ melancòlic

Sant sebastià
Crònica

El factor humà de l’art