Cultura

Satué, de fora cap a dins

El reconegut dissenyador de llibres Enric Satué publica ‘Vistes de prop i de lluny’ (Índex Edita), un quadern d’observacions, records i anècdotes de la seva vida

“Darrere d’una coberta gairebé nua, hi ha vistes que us faran riure o plorar, i d’altres, ni fred ni calor”
“«Vistes de prop i de lluny» no és una autobiografia real, ni tampoc fictícia; és lliure i independent”

El nom d’Enric Satué és una marca en si mateix. I els que no el coneguin de res l’identificarien a les portades de les principals editorials catalanes i espanyoles. Tantes que no cabrien en aquest espai. No és únicament dissenyador de llibres i revistes, però com si ho fos, perquè el panorama renovador del llibre modern no s’entén sense la seva aportació. Enric Satué aconsegueix donar un aspecte càlid, atractiu i còmode a les portades; mai resulta efectista ni estrident. De fora cap a dins, i tot i que coneixíem altres llibres anteriors seus –entre els quals, Un llop a la vora del foc, publicat per Edicions de 1984–, resulta llaminer el quadern d’observacions, records i anècdotes de la seva vida aplegat a Vistes de prop i de lluny, que presenta la jove editorial de Vilassar Índex Edita. Una de les solapes és reveladora del contingut del volum, gairebé un aforisme: “Darrere d’una coberta pràcticament nua, hi ha vistes transversals de pobles, ciutats i mons que us faran riure o plorar, i d’altres, ni fred ni calor.”

Vistes de prop i de lluny no és un llibre autobiogràfic ordenat ni exhaustiu, però en gairebé 300 pàgines Enric Satué fa un recorregut pels darrers 75 anys a través d’anècdotes i petites històries, en què ens anem trobant personatges de la vida intel·lectual i artística del nostre país des de mitjan segle XX fins als nostres dies. Personatges com ara Oriol Bohigas, amb qui va passar uns estius “bojos” a la casa de Cadaqués; Gil de Biedma, amb qui va estar tancat més de quatre hores en un ascensor sentint com declamava Shakespeare; Carme Balcells, amb qui quedava per dinar, i Oriol Maspons, amb qui parlava de tatuatges. I molts altres com ara Jordi Pericot i Toni Vidal. Fins i tot ens parla del campió d’Espanya de boxa, Luis Romero, el mànager del qual és el seu oncle; del dissenyador de la moto Impala, de Montesa, Leopoldo Milà, i, sobretot, ret un homenatge al gran artista Joan Brossa, amb qui durant 23 anys va mantenir una relació d’amistat. Ja el 1978, Satué va fer la coberta del primer llibre de poemes objecte de Joan Brossa. Per a aquest llibre tan personal, va escollir una coberta gairebé nua, que conté trenta relats dividits en tres blocs temporals.

Vistes de prop i de lluny no és una autobiografia real, ni tampoc fictícia; és lliure i independent, com les obres d’art. Filtrada per la mirada, més que escrita ens ha sortit pintada, com feien els millors escriptors moralistes francesos, que, segons Camus, no legislaven: pintaven”, explica Satué. L’ombra dels mestres no s’esvaeix en aquests textos punyents, que destil·len la saviesa d’un home que enguany farà 82 anys: “He seguit tant com he pogut el savi consell de Joan Brossa: «Tot consisteix a saber mirar.»” I, mirant, mirant, de prop i de lluny, he vist que els llibres impresos dels quals admiro la perfecció han passat 300 anys sense cap altra andròmina a la coberta que una decoració sumptuària amb repujats, filets daurats i geometries senzilles o recargolades.”

En el pròleg de l’edició, l’escriptora i editora Rosa Regàs evoca de manera poètica la vella amistat i afinitat amb un interlocutor còmplice: “Tant ell com jo pertanyíem a la banda social dels perdedors de la Guerra Civil, en aquells anys els únics capaços de transmetre, encara que fos només pel posat i les llàgrimes, alguna cosa del que havia passat per deixar-nos tan indefensos contra els cops de la derrota que, a més del dolor, encrespaven i encenien la curiositat per fer-nos buscar com fos el que amagaven aquells posats i aquelles llàgrimes i tantes coses estranyes que vivíem a casa i al carrer i a l’escola, que ens feien sentir més aviat marginats i diferents.” Des de les primeres planes, Satué es confessa: “El mal és que també s’acabà la presència del pare a casa. Al cap de tres mesos justos del meu naixement, ens abandonà per tal de salvar la pell a causa del seu republicanisme convicte i confés, que el foragità a França sense contemplacions i amb totes les conseqüències. Si bé és cert que amb la decisió d’escapolir-se el militant resultà il·lès, també ho és que jo el vaig perdre quan més el necessitava. D’aquí vindrien les pors que m’enrampaven les cames.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cultura popular

La Patum, a l’abast de la mà

Berga

Refrescant i terrorífic

Barcelona
Un tast de...
‘Les petites alegries’, de Marc Augé Avançament editorial

La felicitat del dia a dia

Jethro Tull cancel·la el concert de Sant Feliu

sant Feliu de guíxols

Breu, gratis i segur

Barcelona
Cultura

La Banyoles d’en Rigau

Banyoles
Olot

Fortis presenta el seu primer conte

Premis de contes fantàstics, a Sant Joan les Fonts

Sant Joan les Fonts

La 21a Nit d’Il·lusió es farà al pati de l’escola Pedralta

santa cristina d’aro