‘Diverllibre’: tot el que cal saber sobre Di-versiones

“Tot neix a la Diverbeach de l’any passat. La Diverbeach és una festa nascuda del no-res, el 2014, en un xiringuito sense escenari a la platja de Sant Antoni, a final d’agost. I l’any passat hi havia 10.000 persones, en un ambient molt maco i familiar. Jo hi vaig anar simplement perquè estiuejo a Sant Antoni i aquell dia vaig pensar: és evident que aquests tius fan una xarlotada –i ells són els primers que ho reconeixen–, però també són tot un fenomen”, explica el periodista Jordi Roura Sanjuan (Girona, 1976). I per explicar el fenomen social i musical de l’Orquestra Di-versiones , Roura, cap d’esports del Diari de Girona, ha escrit el Diverllibre, la guia definitiva on trobar tot el que cal saber sobre aquesta singular formació de versions nascuda gairebé per casualitat a Calonge, a partir dels ja desapareguts Fes-te Fotre. El Diverllibre, publicat per MMV , es presentarà aquest divendres, 10 de juliol, als jardins del castell de Calonge, després del pregó virtual de la festa major (22 h) que hi oferirà el grup amb motiu del seu 15è aniversari i que s’emetrà també per les xarxes municipals. L’acte serà conduït pel periodista Francesc Sánchez Carcassés i ja s’han exhaurit les invitacions per assistir-hi. Aquesta Nit Diver acabarà amb una sessió dels DJ Di-versiones, basada en el seu univers musical: els grans èxits ballats en els guateques i les discoteques entre els anys 60 i 90.

En les seves 112 pàgines, molt ben il·lustrades amb fotografies de Gisèl Aslina (autora de la majoria de les imatges), David Aparicio, Aniol Resclosa i Marc Martí, el Diverllibre repassa la història de Di-versiones, des que uns quants components de Fes-te Fotre i Defecto van preparar d’urgència un repertori de versions per substituir Hotel Cochambre a Calonge, dins dels actes de l’11 de setembre del 2005, fins a la seva recent actuació en streaming, el Divertardeo. En aquests 15 anys han fet centenars d’actuacions, sobretot a les comarques gironines, però també a Osona i el Maresme; un concert a París per al casal català; les festes d’aniversari de La Mirona, on van gravar el Diverdiscu; la versió familiar (Diverkids), ampliada a festival de càmping (Diverland), i fins i tot concerts sorpresa (Diverclandestina) i vincles futbolístics: la composició de l’himne del Llagostera o l’actuació a la Copa quan el Girona va pujar a primera. Molta feina feta i molta imaginació. O, com diu Jordi Roura, “un hobby molt professional”.