Els bons sentiments

A vegades no hi ha més remei que donar la raó als que diuen que no hi ha res pitjor que fer pel·lícules apel·lant als bons sentiments. Sobretot si, explotant-los, se segueix una mena de fórmula, que, en el cas de La familia que tu eliges, posa en relació un jove encantador amb síndrome de Down (que, havent sigut abandonat pels pares, s’ha escapat de la residència on està confinat amb la idea d’arribar a una escola de lluita) i un individu feréstec de bon cor que també emprèn una fugida després de venjar-se d’uns dolents convertits en els seus perseguidors quan el desenvolupament argumental se’n recorda. Dic bons i dolents perquè els protagonistes s’hi refereixen de manera explícita dins de la simplicitat que el film assumeix, això sí, sense complexos. A la fórmula també s’hi afegeix una assistent social que estima i comprèn el fugitiu, però que està obligada a buscar-lo després que hagi escapat amb l’ajuda d’un ancià interpretat per Bruce Dern com si dupliqués el seu personatge de Nebraska.

Els tres protagonistes (encarnats respectivament per Zack Gottsagen, que s’interpretaria ell mateix en un context de ficció, Shia Labeouf i Dakota Johnsson) pateixen una pèrdua o un abandonament familiar, però el seu destí s’anuncia amb el títol. Fins arribar-hi s’esdevenen imatges funcionals per celebrar l’acostament entre els dos fugitius entre jocs i rialles, l’acoblament còmplice de l’assistent social, el compliment del desig de Zack. Cap poètica. Només aquella bonhomia fàcil que, servida en aquest cas per una producció independent nord-americana codirigida per Tyler Nilson i Mike Schwartz, abans aplegava les famílies un diumenge a la tarda davant de la tele.