Girona evoca un Sant Jordi

Dir-ne Sant Jordi és fer un mal favor a aquest Dia del Llibre (i la Rosa) que ens hem inventat tots plegats com a placebo d’aquella enyorada vella normalitat. El que tothom tenia clar és que ahir no se celebrava, ni molt menys, la diada que el 23 d’abril es va haver de suspendre per culpa del maleït coronavirus. Per començar, ningú no felicitava Jordis i Jordines; ni tampoc corrien els escolars, estudiants i universitaris perseguint els passavolants per vendre’ls una rosa per costejar la seva excursió de fi de curs. Malgrat tot, ahir les llibreries gironines vivien un dia especial i ben aviat es va comprovar quan ja des del matí l’afluència de gent marcaria una jornada de relatiu èxit. Culminada, a la capital gironina, amb el bon ambient concentrat a la plaça de la Independència al voltant de la desena de parades que els llibreters agremiats van desplegar.

Una mostra de felicitat i d’optimisme sorgia de les paraules d’una de les ànimes del sector, com és Guillem Terribas, que va agrair la “solidaritat” i la “militància” de tothom que ha respost a aquest esdeveniment, “malgrat els inputs negatius d’aquests últims dies”. Perquè, com va dir: “Això ens dona alegria i ens dona esperança per continuar al peu del canó.” És tant, que es va animar a dir que aquest Dia del Llibre i la Rosa estival es podria repetir.

No va ser l’únic, la mateixa consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va confirmar que més d’un li ho havia dit. La consellera, que és gironina, no es va voler perdre la visita a la seva ciutat i també, com va declarar, “perquè Barcelona no és Catalunya i hi ha moltes ciutats i pobles que han sortit al carrer, com és el cas de Girona, un dels llocs que amb les parades i l’ambient recorda aquell Sant Jordi”. Els llibreters, va dir, li havien transmès “molt bones impressions” i això compensa la feina feta conjuntament amb l’impulsor de la iniciativa, el Gremi de Llibreters: “Hem estat tres mesos preparant-ho i hi ha hagut molt esforç conjunt perquè es pogués celebrar aquesta jornada, que ha servit perquè es parlés del llibre i de la lectura. Mantenir la continuïtat d’una festa que hem exportat arreu i que el país continuï sent un país lector.”

Que Girona es va convertir en un cert epicentre ho confirma la presència d’escriptors de primera línia, que, en altres ocasions, s’haurien concentrat a Barcelona. Per exemple, Rafel Nadal, que no va parar de firmar llibres a diverses llibreries, en el seu cas al matí. A la tarda prop d’una trentena d’escriptors van signar exemplars a la plaça de la Independència i entre els que van acaparar més atenció destaca Núria Esponellà, recentment guanyadora del premi Bertrana per Ànima de tramuntana (que es publica al setembre); Martí Gironell; el mediàtic Carles Porta (Crims); Xevi Xirgo, coautor amb Carles Puigdemont de M’explico, un dels llibres més venuts de la jornada a Catalunya, i, alliberada per unes hores, Dolors Bassa –que va haver de dir que ja no signava més perquè arribaria tard a la presó– amb el seu Carregades de raons.

Una bona raó perquè això es repeteixi.