Cultura

La família i una més

Loles León s’afegeix al repartiment de ‘Padre no hay más que uno 2’, la seqüela de l’èxit de Santiago Segura, que vol animar el públic a tornar als cinemes

Santiago Segura diu que fa un pas endavant per reactivar les sales perquè ho deu tot al cinema

“Soc el canari que baixa a la mina, el que deixaven anar abans d’entrar per saber si hi havia gas. Si es moria, els miners no hi entraven.” Santiago Segura ha fet servir aquesta metàfora quan parlava amb els mitjans de comunicació, els dies previs a l’estrena de Padre no hay más que uno 2: la llegada de la suegra, que va arribar abans-d’ahir als cinemes de tot l’Estat. Feia al·lusió al paper que ha assumit d’animador, de motor d’arrencada que arrossegui el públic a les sales.

Els cinemes ho passen malament amb la Covid-19: a més del tancament durant els mesos d’estat d’alarma, que s’ha repetit a Barcelona i l’àrea metropolitana (ahir la justícia va tombar l’ordre del govern i els cinemes poden reobrir), la retirada temporal de les majors, que es guarden les superproduccions per a després de l’estiu, ha deixat l’exhibició sense pel·lícules esdeveniment. A manca de Tenet, de Christopher Nolan, o Mulan, de Disney, Santiago Segura i la distribuïdora Sony van fer un pas endavant i van avançar a abans-d’ahir (nou dies abans) l’estrena d’aquesta comèdia familiar. Ho explica així en una entrevista a la web de l’Acadèmia del Cinema Espanyol: “Hi ha moments, com en les pel·lícules de Frank Capra, en què cal fer un pas endavant. Tot el que tinc m’ho ha donat el cinema, i si ara el cinema em necessita, he de ser-hi, és el moment. Per descomptat això quedaria millor amb música i dit per James Stewart, però això és el que hi ha. La veritat és que la situació és desesperada i cal revitalitzar l’economia.” Santiago Segura té a favor seu l’èxit comercial de Padre no hay más que uno: amb més de 14 milions d’euros de taquilla, va ser de llarg la pel·lícula espanyola amb més recaptació del 2019.

Homenatge explícit a La gran familia (és “una pel·lícula que em fascina”, comentava en aquestes mateixes pàgines fa un any) i a les comèdies de Fernando Esteso i Andrés Pajares, Padre no hay más que uno té com a protagonista un pare que habitualment delega l’educació i cura dels seus cinc fills a la mare. Quan ella (Toni Acosta) marxa de viatge durant cinc dies, ha d’afrontar sol els horaris impossibles dels nens, les seves rebequeries, els xats de pares i dificultats de tota mena.

La principal novetat de la segona part és la incorporació de Loles León, actriu d’innegable vis còmica que ara freqüenta la televisió i té els anys d’esplendor sota la batuta d’Almodóvar cada vegada més lluny. En aquest film interpreta la sogra de Javier (Santiago Segura), que apareix inesperadament i s’afegeix a la família ja trasbalsada per una altra arribada imprevista: un sisè fill. Totes dues circumstàncies impediran que Javier gaudeixi de l’èxit de l’assistent virtual Conchy, que l’ha fet popular al xat de mares.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Padre no hay más que uno 2. La llegada de la suegra

«Padre no hay más que uno 2. La llegada de la suegra»

Gènere: Comèdia
Direcció: Santiago Segura.
Intèrprets: Santiago Segura, Toni Acosta, Leo Harlem, Sílvia Abril, Loles León.
Valoració crítica: [ep] [eb] [eb] [eb]

Publicat a

Agraït als cinemes

BARCELONA

L’instant feliç de la fotografia

Palafrugell
Un tast de...
‘La ira’, de Raül Garrigasaitspan class="formatHK"

Un alçament

Postals a dues veus

Barcelona
Crítica
música

Talent i amplitud de mires

Daniel Higiénico presenta ‘Esperando a Robin Hood’, demà a La Mirona

salt
Peter Cattaneo
Director de cinema

“La música va directa al cor”

Barcelona
Un tast de...
‘Minguella leaks’, de Josep M. Minguella i Francesc Aguilar

El futbol és com el cinema

Crònica
música

Essència domèstica

S. Feliu Guíxols