Cultura

Els quatre fantàstics

Mai Més, Chronos i Obscura són tres joves editorials que reivindiquen els gèneres de terror, ciència-ficció i fantasia en català, com el blog Les Rades Grises

Els gèneres que publiquen aquestes tres editorials viuen un moment de creixement dolç
Tots sis editors es consideren ‘friquis’, però no en sentit pejoratiu, sinó amb orgull

Els gèneres com ara la novel·la negra, la romàntica i la històrica solen ser els germans pobres per determinats crítics, però als seus lectors no se’ls classifica de friquis, com els passa sovint als habituals de la ciència-ficció, el terror i l’anomenat fantasy.

Com en molts formats culturals i en l’ús social el català també té carències en l’edició d’aquests gèneres i per això cal agrair l’esforç que fan tres editorials joves i un blog, Les Rades Grises, de Raül Maigí, que a finals de setembre arribarà als deu anys de vida.

Mai Més , amb Judit Terradellas i Sergio Pérez al capdavant, el juny passat va celebrar el primer aniversari i, en tan poc temps, s’han fet mereixedors de les lloances dels especialistes, dels lectors i dels altres editors.

Sergio Pérez resumeix la filosofia de l’editorial amb una reivindicació triple: “El gènere, l’aspecte lúdic que també pot tenir la literatura i la llengua catalanes”. “Mai Més recull el nevermore, d’El corb, de Poe, pel terror; el país de Mai Més de Peter Pan i, per tant, la fantasia; i la ciència-ficció és la imatge del logotip, amb un llibre en flames, pel Fahrenheit 451, de Bradbury.”

Són tossuts, perquè tot i conèixer des de dins el món editorial i que tot de veus expertes els van voler treure del cap muntar una editorial, van tirar el projecte endavant, amb solvència, molta feina i uns bons resultats que camuflen amb un modest “hem tingut sort”.

“Teníem por de si els lectors ens triarien en català, i ha estat així; fins i tot hi ha lectors de Galícia, el País basc o Càceres que ens han llegit en català”, afirma Terradellas. “Mirem d’anticipar-nos al que publiquen en castellà; per exemple, La mestra del te i la investigadora, d’Aliett de Bodard, només està en anglès i català i, posteriorment, va rebre els tres premis més importants del gènere: el Nebula, el Locus i el World Fantasy.”

Tenen olfacte i saben on i com triar. Publiquen uns vuit o deu títols l’any. De moment descarten còmic, com al principi tenien previst, però es nota la tendència en les portades il·lustrades. Se’ls veu molt a gust amb el que fan i això es nota amb el resultat del que publiquen. I estan passant coses que no s’haurien imaginat després de només un any, com ara que hagin tingut uns quants números u de vendes a la llista de la llibreria especialitzada Gigamesh i que ara “hi hagi tres títols nostres entre els deu més venuts”, indica Pérez.

No accepten originals perquè no tenen temps per poder donar respostes amb la celeritat que voldrien, però esperen publicar originals d’autor d’aquí –al setembre publiquen Marc Pastor– i, fins i tot, descobrir alguna nova veu. Acaben de publicar el desè títol, Els dits de la bruixa, de la barcelonina Tamara Romero.

Chronos va néixer poc després de Mai Més de la mà de Gonzalo Rodríguez i Toni Herrero. “L’editorial Chronos surt de les cendres de la llibreria Chronos de Barcelona; en la ment d’en Gonzalo sempre va existir la possibilitat de muntar una editorial un cop consolidada la llibreria”, i tot i que sense la llibreria, van crear l’editorial, explica Herrero, l’altra meitat d’un projecte amb aroma dels Blues Brothers. Herrero era un antic client de la llibreria i “un lector eixelebrat que es va deixar convèncer”.

“Com totes les bones idees va sorgir després de fer unes birres; durant La Setmana del 2018, en el marc d’unes xerrades sobre ciència-ficció, vam sentir a dir que no calia traduir al català tot allò que ja estava en castellà. Això ens va esperonar, i vam decidir: «Si no ho fa ningú, ho farem nosaltres»”, afegeix Herrero.

“El nostre és un projecte sense ànim de lucre, molt humil, triem molt bé les obres que editem perquè en publiquem només dues l’any i d’autors clàssics; els pròxims seran The Outside, primera novel·la d’horror còsmic d’Ada Hoffmann, i Firewalkers, última d’Adrian Tchaikovsky.”

Obscura està dirigida per Job Peró, un emprenedor que ha tastat diverses olles del món empresarial i que ha iniciat, en paral·lel i amb cooperació del seu pare, l’aventura editorial, com a “lector voraç” i perquè “qui sap, potser algun dia podré publicar alguna cosa com a autor”, confessa amb la boca petita.

El 2015, Peró va fer un curs a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i el 2018 un màster d’edició a la UPF. Allà va conèixer Roser Vales, mà dreta i editora d’Obscura. “La Roser ha esdevingut el principal motor de l’editorial”, afirma Peró.

El nom de l’editorial també respon a la temàtica que busquen per publicar, el terror, encara més venint d’un fan de Stephen King com Peró. “Volem fer arribar als lectors, tant en català com en castellà, obres que es moguin al voltant del concepte obscur. Ens interessa tot allò que ens inquieta, que ens infon temor, que ens és desconegut i que, alhora, ens porta a alliberar-nos de certs prejudicis”, defineix Roser Vales.

Una altra característica és que estan oberts a publicar originals, si ho mereixen. “Podríem dir que publicar traduccions és més car de produir i que apostar per una nova veu sempre és més car d’introduir, però confiem i apostem per les dues opcions, buscant un cert equilibri”, assegura Peró.

Acaben de publicar Los últimos días de Mahoma, d’Hela Ouardi, i Lengua de Pájaros, de Víctor Sellés. Pel que queda d’any i pel 2021, Peró avança que tenen “una llarga llista –de vegades penso que massa, però m’encanta!– de llibres per descobrir als lectors, traduccions de llibres mítics, noves apostes d’autors molt reconeguts i, sobretot, de noves veus”.

Moment del gènere

“Hi ha un interès dels lectors i també de les llibreries per aquests gèneres, i està creixent”, opina Terradellas. Herrero apuja l’optimisme: “El gènere viu un present molt dolç i creiem que estem en un moment de creixement exponencial.” En canvi, Vales opina que “a Espanya, la fantasia, i especialment el terror, no han aconseguit sortir del nínxol com ho han fet als països anglosaxons”.

El foment del gènere

“Fa temps que coneixem Raül Maigí i el seu extraordinari blog, li estem molt agraïts perquè l’entusiasme que ha demostrat pels nostres llibres és sincer i prové d’una persona amb un bagatge lector espectacular”, afirma Herrero. Per Peró, “Les Rades Grises és una parada obligatòria per a tot lector que vulgui endinsar-se en la literatura fantàstica en català”. I Terradellas diu que segueixen el blog de Maigí i que estan “molt contents que hi hagi espais que fan difusió de les novetats del gènere, com Les Rades Grises i el blog col·lectiu El Biblionauta”.

Sobre el ‘friquisme’

Herrero ho té clar: “Som friquis i ho diem amb el cap ben alt. No és pejoratiu per als amants del gènere, però sí per qui ho expressa. I ho és en gran part perquè desconeix de què parla: a la ciència-ficció, a banda de l’element de gaudi, també s’hi pot trobar filosofia, feminisme, ecologisme, antifeixisme...”

“Nosaltres ho reivindiquem i mirem de reconvertir en positiu la part pejorativa de l’etiqueta; de fet, sintetitza la mena de literatura que publiquem”, afirma Pérez.

“El concepte friqui s’ha estès tant que, popularment, designa qualsevol que tingui una dedicació absoluta a una afició; ha anat perdent la connotació negativa perquè, al cap i a la fi, tots som friquis per una o altra cosa”, conclou Roser Vales.

Deu anys de Les Rades Grises

El periodista Raül Maigí és un especialista i un fan de la literatura fantàstica. El 30 de setembre del 2010 va iniciar, al suplement Cultura d’aquest diari, una secció especialitzada en el gènere, Les Rades Grises , un nom manllevat de Tolkien, un dels principals tòtems del gènere. Aquell primer article el va dedicar a L’ocell de la revolta, la tercera part d’Els jocs de la fam, de Suzanne Collins.

La secció en paper tenia caràcter setmanal i una extensió breu. Amb el temps, l’article es va relacionar amb un blog. “Quan la secció començava a tenir cos, valia la pena reunir-ho tot en un espai virtual on qualsevol aficionat hi pogués trobar aplegats tots els articles”, explica.

El juny del 2011 va passar a ser només blog, quan Maigí va deixar de col·laborar al suplement. Sumant les diferents etapes, Les Rades Grises farà deu anys aquest setembre, amb un total de 270 articles publicats.

“Aquesta secció era el súmmum per a un periodista, és a dir, escriure d’allò que t’apassiona i que a sobre et paguin!”, confessa Maigí, per qui el blog “és un espai estrictament personal, un canal on vehicular i compartir una passió lectora que m’acompanya des dels 16 anys, quan un bon amic em va animar a llegir El Hòbbit”.

A Les Rades Grises Maigí comenta novel·les, però també pel·lícules, sèries, còmics i videojocs…, i sense deixar-se manar per les novetats de l’univers fantasy. “No em sento un friqui ni crec que ho siguem els fans de les històries de guerrers i bruixots. Una de les meves obsessions és normalitzar-ho, i fer-ho en català. I la normalitat arriba per la via de la qualitat. Tres exemples: El Senyor dels Anells, la nissaga de Harry Potter i Joc de trons... I ara, vas i ho superes!”, proposa, rialler.

Com a especialista, coneix les editorials que s’hi dediquen (i els editors a ell), en especial les de proximitat. “Mai Més, en només un any, ha marcat un abans i un després en el fantàstic català perquè han publicat un munt d’autors de primera línia, guanyadors dels principals premis del gènere, que eren inèdits en català. Tot el que han publicat és de traca i té molt de mèrit: Neuvel, Aliette de Bodard, Miéville, Butler... són autors de molt prestigi que ningú havia traduït mai al català. I les traduccions en gènere fantàstic en català són un dèficit històric perquè les grans editorials passen del tema”, argumenta. “I ara estan a punt de començar la traducció de l’obra mastodòntica de Terry Pratchett, Discworld!”, afegeix Raül Maigí amb il·lusió.

També coneix i recomana l’editorial Chronos, “que fins ara només han publicat dos títols, però potents. Ciutat, de Clifford Simak, i Llengua materna, de Suzette Haden Elgin, dos clàssics també inèdits fins ara en català”.

“Obscura acaben de començar i no sé quin recorregut tindran. En tot cas els desitjo el millor a totes tres editorials pel bé del gènere en català”, conclou Maigí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Laurent Binet
NOVEL·LISTA

“No m’interessa gens copiar la realitat”

barcelona
Jesús Navarro
DIRECTOR DEL MUSEU JAUME MORERA DE LLEIDA

“Els museus hem de fer menys amb més, i no al revés”

barcelona
Mirador

Tot l’enginy de Hitchcock

La Mercè clou l’edició més atípica sense incidents

barcelona
Rodatge

La Girona ‘quinqui’ de Cercas

Crònica
Mercè Arts del Carrer (MAC)

Del MAC al MEC

Barcelona
Crítica
teatre

Del plany dolorós a la missa més ‘bonista’

El Liceu inaugura temporada amb mesures per la covid-19 i es retroba amb el públic després de sis mesos

Barcelona

El MUME reviu la tragèdia dels camps de concentració

la jonquera