Cinema

Mirador

El dolor d’uns pares

‘La mort de Guillem’ es pot veure aquests dies als cinemes i el dia 2 s’emetrà per À Punt, IB3 i TV3

Sovint, massa sovint, des del Principat s’ha ignorat, fins i tot amb menyspreu, tot el que passava i passa al País Valencià. Sobretot durant els anys en què la majoria absoluta del PP ho ennegria tot del Sènia en avall. Però també abans, durant la mal anomenada “batalla de València”, quan els feixistes campaven lliures, agredien professors i demòcrates, cremaven llibreries i atacaven les cases d’escriptors com Joan Fuster. Batalla de València? Més aviat l’agressió de València.

I més tard, durant els anys en què els socialistes del president Joan Lerma manaven al Palau de la Generalitat del carrer dels Cavallers, en què la ultradreta, amb el vistiplau de la policia espanyola continuava escampant el terror. Una època negra durant la qual molts catalans van mirar cap a un altre costat. Excepte els independentistes de pedra picada del PSAN, els Maulets i gent del món de la cultura i la universitat. No gaires més. Vergonya!

És el temps en què els feixistes van matar Guillem Agulló a Montanejos , a l’Alt Millars, on el jove de divuit anys, veí de Burjassot, a l’Horta Nord, militant justament de Maulets, independentista i antifeixista, havia anat a passar uns dies de vacances aprofitant la Pasqua d’aquell abril del 1993. Guillem Agulló, un referent per a molts altres joves valencians, tot i la seva joventut, va ser acorralat pels ultradretans, un dels quals, Pedro Cuevas, li va clavar una ganivetada al cor. Guillem va morir allà mateix al cap de poca estona.

La tragèdia de Guillem Agulló va marcar i mobilitzar tota una generació de joves del País Valencià i dels Països Catalans, no només per l’execrable crim contra un jove ple de vida, sinó pel cúmul d’injustícies i menyspreus que es van viure gairebé des del mateix instant en què el seu cos va caure mort a terra. Uns joves mobilitzats que sovint es van sentir molt sols en una lluita que és alguna cosa més que la denúncia per un assassinat i una impunitats execrables.

Els primers damnificats de tot plegat, la família de Guillem Agulló, víctimes d’atacs al seu domicili, de burles i d’abandó per la policia i les autoritats, fossin socialistes o populars. Víctimes també d’una campanya ignominiosa del diari Las Provincias, que va criminalitzar Guillem i tot el moviment independentista i antifeixista valencià. I, finalment, amb l’aquiescència de la justícia que, en complicitat amb la policia, va rebutjar el caràcter ultradretà de l’assassinat i el va convertir en una baralla entre joves, en què els dolents no eren els feixistes, sinó els antifeixistes.

El cas Guillem Agulló és una gran tragèdia, però, com ha ressaltat molt encertadament Núria Cadenas, autora de Guillem (Amsterdam, 2020) , té també una altra cara, “la resposta a aquesta ignomínia, la d’estrènyer els punys i no callar”. Cadenas, com fa uns anys havia fet Jaume Fuster amb La mort de Guillem (Editorial 3i4, 2013) han portat la història del jove de Burjassot a la literatura, aprofundint en el dolor de la família i els amics per la pèrdua, denunciant la impunitat policial i judicial i les manipulacions periodístiques, però ressaltant-ne també la lluita per la dignitat i la justícia.

El director català Carlos Marqués-Marcet presenta ara La mort de Guillem , produïda per Lastor Media, SomBatabat Produccions i Suica Films i promoguda amb micromecenatge per La Lluita Continua, una campanya per promoure la memòria de Guillem Agulló. La pel·lícula es va poder veure al Festival de Màlaga i des de divendres es projecta en sales comercials de València, Barcelona, Girona i d’altres indrets del país, abans del gran esdeveniment que serà, el dia 2 d’octubre, l’emissió simultània per les tres grans cadenes públiques dels Països Catalans: la valenciana À Punt, la balear IB3 i la catalana TV3. Un fet que no s’havia produït mai, que hauria de tenir continuïtat i que encara és més rellevant, si això és possible, perquè portarà al gran públic una història que molta gent encara desconeix. “Una història de Maulets...” Doncs, no.

Carlos Marqués-Marcet ha acotat La mort de Guillem en el període que va des de l’assassinat del jove fins a la sentència impune per als feixistes i ho ha centrat en la família de Guillem, en el gran dolor que senten per la pèrdua del fill, però també per la injustícia que els cau al damunt en forma de trucades anònimes, pèrdua de feina, pintades, assetjament i impotència per l’actuació de jutges, policies i mitjans de comunicació.

Pablo Molinero i Glòria March interpreten magistralment uns pares amb un dolor incommensurable, paralitzats per la barbàrie i astorats per com el seu fill passa de víctima a botxí. En una pel·lícula més dramàtica que no de denúncia política, Marqués-Marcet s’hi apropa amb delicadesa mostrant uns pares que pateixen, però que també parlen i actuen amb gran serenitat, solidesa i humanitat i que es van posar, sense dubtar-ho –i ningú els ho hauria retret si no ho haguessin fet– al capdavant de la mateixa lluita que havia guiat el seu fill.

Sovint els hi han preguntat a n'en Guillem i la Carme pel lema “Guillem Agulló, ni oblit, ni perdó” i si perdonarien els assassins del seu fill. Ells responen que segurament sí que ho farien, per humanitat, però també recorden un fet incontestable, i és que ningú, ni agressors, ni policia, ni jutges, ni polítics, els han demanat perdó per totes les mentides dites i les manipulacions comeses.

Doncs això, “Guillem Agulló, ni oblit, ni perdó”. Aquests dies al cinemes i el 2 d’octubre a la televisió. No s’ho perdin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA