Escoltar i pensar

En el que va ser un dels últims concerts que van sentir-se en viu a Barcelona (almenys, durant els propers quinze dies), l’Auditori Mompou de l’SGAE va acollir un interessant recital del joveníssim pianista Rubén Russo dins la Temporada Música d’Ara que impulsa l’Associació Catalana de Compositors. Fidels a una manera de concebre el compromís amb la nova música, és cert que, dijous, la programació en aquest cicle d’una obra del savi pianista Josep Colom era un dels seus atractius. Deixeble de Joan Guinjoan, el prestigiós solista sempre ha mostrat perfils interpretatius propis de qui coneix seriosament les tècniques compositives. La seva Sonatina, amb regust expressionista i d’harmonies franceses, sòlida lingüísticament, va ser una bella sorpresa que va acompanyar les interessants especulacions sonores de l’estrena de Traç II de Daniel Muñoz Osorio i el ja clàssic Benet Casablancas.

El concert va servir per poder fer-se una composició de lloc de les diferents tendències d’alguns dels nostres creadors que van ser ben defensades per un pianisme creatiu i imaginatiu. Des d’un neoromanticisme amb ressonàncies espirituals de González de la Rubia, fins a mostres sorgides de l’estudi de la tradició bachiana (Martínez Prat), de l’obra de Mompou (M. Teresa Rosa i M. Rosa Ribas), de posicionaments més lúdics (Subjacent d’Oriol Graus) i més pròxims al món hispànic (Rondo púnico d’A. Villalonga), el concert va ser una invitació a escoltar i pensar. Només en acabar un podia pensar en aquella recomanació de Gerhard: la necessitat d’escoltar una segona vegada, en el mateix concert, allò escoltat per primer cop. A qui signa això no li hauria sabut greu.