Cultura

Dins el circ itinerant

L'Avenç edita el diari ‘Me'n recordo', de l'artista i escriptor Joe Brainard, un dels animadors de l'avantguarda de Nova York dels anys 60 i 70

Me'n recordo?

Auster diu que el diari de Brainard cartografia el mapa de l'ànima humana i altera la manera de mirar

Si repetim com una lletania la frase del diari personal de Joe Brainard, Me'n recordo, la força i la intensitat ens faran sentir que som dins d'un llarg poema narratiu. Reconegut com un dels animadors de l'avantguarda de Nova York dels anys 60 i 70, Brainard (1942-1994) va ser interlocutor de grans figures com Andy Warhol, Jasper Johns i altres mestres de l'expressionisme abstracte i del pop. També dels millors cervells de la poesia americana com Frank O'Hara, John Ashbery i Robert Creeley. Me'n recordo va inspirar el volcànic Georges Perec en un dels seus llibres més digeribles. Els principals museus de Manhattan, MoMA, Metropolitan i Whitney, conserven moltes de les peces de Brainard, marcades per l'hedonisme d'una època desinhibida, mutilada per l'aparició de la pandèmia de la sida.

És un encert la publicació a L'Avenç del seu diari en una impecable traducció de Màrius Serra, en un català elegant i dúctil. És un encert perquè els aforismes, les sentències, els epigrames i, fins i tot, els epitafis tenen la virtut de contenir i explicar un període diferent, gens convencional i revolucionari en els costums. Després de definir-la com a obra mestra i modesta joia, Paul Auster diu que “cartografia el mapa de l'ànima humana i altera de manera permanent la nostra manera de mirar el món a través de frases enunciatives simples i directes. Me'n recordo és, alhora, divertidíssim i profundament emocionant. És també un dels pocs llibres totalment originals que he llegit mai”.

Cada entrada s'inicia amb un explícit “me'n recordo”, que marca de manera obsessiva el recull. A l'epíleg, un dels editors dels quaderns. Ron Padgett, n'evoca la gènesi quan es van decidir a publicar-los en edicions de centenars d'exemplars i l'èxit que a poc a poc van tenir. Padgett l'encerta quan recorda el mètode de les llistes reiteratives de la Bíblia, de Whitman i dels surrealistes, la influència de Gertrude Stein com a memorialista i les sèries d'imatges de Warhol: “L'originalitat de Joe procedia de la seva manera tan fresca de mirar les coses. Era capaç de contemplar la complexitat més enllà dels prejudicis i extreure'n el més clar i obvi”. També remarca que la seva franquesa li va servir per despullar l'ànima en una confessió personal, emotiva, perspicaç i divertida. Me'n recordo pot ser, així mateix, la fórmula perquè cadascú recordi els principals moments de la seva vida. Se'n recorden?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

The Beating Souls, Karol Green & Sol Kwaya i Gospelians, al 4t Vidreres Gòspel Festival

vidreres
Cultura

Mor Brian McCardie, actor de sèries com ‘Line of duty’ i ‘Outlander’

castell d’aro

Private Function, The Whiffs i Weird Omen, dissabte al Desemboca

castell d’aro
GUARDONS

Rosalía, Premi FAD per “elevar a la màxima expressió la idea d’artista total”

BARCELONA
EQUIPAMENTS

Barcelona aprova la llicència d’obres per a la futura Biblioteca Pública de l’Estat

barcelona
música

Chucho Valdés & Arturo Sandoval i Charles Lloyd, al Sea Jazz l’Estartit

l’estartit
CÒMIC

Barcelona, paisatge i personatge

Barcelona
solidaritat

La campanya Girem full! assoleix 1.037 hores de recerca contra el càncer fomentant la lectura

barcelona
cinema

J. A. Bayona serà membre del jurat del 77è Festival de Canes

BARCELONA