Cultura

Unes vides essencials

‘Vides catalanes que han fet història’, projecte dirigit per Borja de Riquer, recull les biografies molt breus de 120 personalitats, des del 250 aC fins al 1946 dC

“Volíem biografies interpretatives en què l’autor aporti les seves tesis”, diu Riquer

Resumir una vida en set o vuit pàgines (editades) és complicat, encara que només siguin els detalls més essencials. Si la persona biografiada té algun motiu per destacar entre el comú dels mortals, la cosa es complica molt. Això és el que s’han proposat, i han aconseguit, i 120 vegades, els editors, coordinadors i autors de Vides catalanes que han fet història, volum de 1.000 pàgines que ha publicat Edicions 62 després de l’èxit del títol predecessor, Història mundial de Catalunya, publicat el 2018.

El director de tots dos, l’historiador Borja de Riquer, opina que als catalans ens agraden aquests “llibres de divulgació rigorosa i amena”, o de l’anterior no se n’haurien venut 30.000 exemplars. “Els historiadors acadèmics tenim el problema de la comunicació: sovint, només ens dirigim als col·legues especialistes i deixem de banda el 95% de la societat”, va explicar Riquer. Per això han fet un esforç per mirar de ser concisos, amens i despertar l’interès dels lectors potencials.

El president del consell d’administració del Grup 62, Josep Ramoneda, que signa el pròleg de l’obra, va destacar la línia marcada per l’editorial per fer “divulgació històrica d’alt nivell per a l’interès de la comunitat”. “La història la fan les persones i volem acostar-nos a les persones”, va precisar per defensar el format biogràfic.

El volum està dividit en quatre èpoques: edat antiga (sis biografies, del 250 aC al 390 dC), coordinat per Isabel Rodà; edat mitjana (vint biografies, del 805 al 1452), coordinat per Josep M. Salrach; època moderna (divuit biografies, del 1575 al 1778), coordinat per Joaquim Albareda, i temps contemporanis (setanta-sis biografies, del 1800 al 1946), coordinada per Borja de Riquer i Mita Casacuberta.

“Triar sempre és arbitrari, subjectiu. Desafio, però, als que diguin que falta tal o qual a dir quin traurien dels que hem posat”, va comentar Riquer abans de definir alguns barems. “Es va decidir que el llibre no podia ser més extens que l’anterior, en què hi van entrar 124 biografies; vam descartar noms que ja van sortir a l’anterior, com ara Gaudí, Llull i Víctor Català, i tampoc hi ha cap personalitat viva”, va aclarir l’historiador.

Un tema que tots els coordinadors, i alhora autors, van comentar –de fet van justificar, gairebé demanant disculpes– és el de la paritat, la falta de paritat. De les 120 entrades, només 21 corresponen a dones. “Hem fet un esforç per incloure el màxim de dones representatives, però és complicat trobar documentació sobre dones dels segles XII o... XVI”, va lamentar Riquer. Joaquim Albareda va argumentar que “és el problema de la invisibilitat de les dones, en què en molts casos no se sap ni l’any de naixement o de mort, i això ha interferit en la tria”.

“No volíem biografies estàndard com les de l’Enciclopèdia Catalana, les volíem interpretatives, innovadores, que l’autor aporti les seves tesis, fins i tot amb material inèdit que ni surt en textos acadèmics”, va detallar Riquer. En aquest sentit hi ha una carta inèdita de Gaziel, per exemple. “La biografia de Maragall és la visió crítica del que ha sortit fins ara sobre ell, i la de Manolo Vázquez Montalbán és la millor que li han fet”, va assegurar Riquer.

“De noms coneguts a Catalunya a la prehistòria no n’hi ha, per això comencem al segle III aC i passem al món romà”, va comentar Isabel Rodà.

Josep M. Salrach va defensar “el retorn de la biografia històrica com a gènere literari”. “Es té la tendència a confondre la història dels pobles amb la dels seus dirigents, i això no és correcte”, va dir.

Mita Casacuberta va comentar que en l’època contemporània juguen “en un terreny més favorable que en altres èpoques” perquè existeix molta més documentació. “A més de polítics, empresaris, músics, escriptors, dramaturgs, actors i futbolistes –com Kubala–, hi ha nissagues, com els Vayreda, els Güell, els Rubió, els Pi i Sunyer...”, va explicar.

Tot i que de l’època contemporània molts són del món de la cultura, també hi ha polítics “amb un arc que va de Frederica Montseny a Samaranch”, va concretar Riquer. I va afegir una anècdota: “Una lectora d’Història mundial de Catalunya em va dir que la llargada de les entrades era ideal, perquè en llegia una cada nit i ja s’adormia. És un llibre per fer una lectura aleatòria, no cronològica, d’una en una.” Ja pensen en un tercer volum.

Exemples de biografiats i biògrafs

Cadascun dels quatre blocs comença amb una introducció del coordinador corresponent per contextualitzar l’època i, tot seguit, es relacionen les biografies seleccionades. Totes segueixen el mateix format: l’any de naixement, el nom del personatge i una frase que el defineix, una síntesi, el text de la biografia i una mínima bibliografia.

Per exemple, a la pàgina 847, podem llegir: “1909. Irene Polo. La intrèpida reportera de la República”, i l’acurat i personal text que li dedica Antònia Carré-Pons.

Així, entre els biografiats, hi ha noms com ara santa Eulàlia, sant Pacià, Guifré el Pelós, Arnau de Vilanova, Elisenda de Montcada, Ausiàs Marc, Isabel de Villena, Joanot Martorell, Rafael Casanova, Antoni Viladomat, Ferran Sor (un gran músic nascut el 1778 ben poc conegut, tot i que un ballet amb música seva va ser l’acte inaugural el 1824 el Teatre Bolxoi de Moscou), Jaume Balmes, Manuel Girona, Víctor Balaguer, Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Dolors Aleu, Francesc Macià, Isaac Albéniz, Ramon Casas, Pompeu Fabra, Pau Casals, Lluís Companys, Josep Carner, Agustí Calvet, Andreu Nin, Salvador Seguí, Aurora Bertrana, Joan Miró, Carles Riba, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Antoni Tàpies, Salvador Dalí, Kubala, Fabià Puigserver, Montserrat Roig...

Dels biògrafs, dos han mort abans de veure publicada l’obra, Hilari Reguer i Antoni Moliner. Entre el centenar restant –en què tampoc hi ha paritat, amb un 30% d’autores–, hi ha noms com ara Pere Gimferrer, Imma Merino, Marta Pessarrodona, Carme Riera, Jordi Amat, Julià Guillamon, Francesc Foguet, Agustí Alcoberro, Carles Santacana, Jonathan Jarret, Stefano M. Cingolani, Manuel Forcano, Sharon G. Feldman, Núria Perpinyà, Oriol Pérez Treviño i Jaume Ayats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor als 92 anys la mecenes Helena Cambó Mallol, filla de Francesc Cambó 

Barcelona
Crònica
música

Mezquida: visca el nuvi!

Barcelona

Lluita per la diversitat

Barcelona

b1n0: binaris i orgànics

GIRONA

Educació, la clau per transformar el món

Barcelona

CaixaForum ofereix dos cicles amb l’òpera com a protagonista

Girona
El concert de la GIO passa al 31 d’octubre

El concert de la GIO passa al 31 d’octubre

Girona

Jordi Santasusagna guanya el 8è Premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana amb la novel·la ‘Porcs’

Barcelona

Dani Poveda publica el disc ‘Llinatge del desig’ amb el seu nou projecte musical, Lavanda

Barcelona