Art

Barcelona es Manifesta

La biennal d’art europea, de naturalesa itinerant, ha escollit la capital catalana i deu ciutats més de la regió metropolitana com a seus de la seva edició del 2024

No tot acabaran sent males notícies aquest 2020. L’organització de la biennal d’art europea Manifesta va anunciar ahir que ha escollit Barcelona d’amfitriona de la seva edició del 2024. Nascuda a principi dels anys noranta, la Manifesta és de naturalesa itinerant. I el seu punt fort: que s’implica amb el context que l’allotja. Tot just ara s’ha tancat l’esdeveniment del número de la mala sort, el 13, marcadíssim per la pandèmia, a Marsella. La 14a edició se celebrarà el 2022 a Pristina, Kosova. La 15a és la que tindrà lloc a la capital catalana i, amb una visió de cooperació territorial poc freqüent fins ara més enllà de la retòrica política, en deu localitats més de la regió metropolitana: l’Hospitalet, Terrassa, Badalona, Sabadell, Mataró, Sant Cugat, Cornellà, el Prat de Llobregat, Granollers i Santa Coloma de Gramenet.

L’Ajuntament feia un cert temps que treballava internament la candidatura conxorxat amb els agents del món artístic, amb els quals iniciarà després de les festes de Nadal un pla per construir els continguts. “El procés serà de baix cap a dalt”, va assegurar ahir l’alcaldessa Ada Colau per deixar clar que el teixit creatiu de base no en quedarà al marge, el gran perill que hi ha sempre en actes d’aquest tipus de volada. S’hi involucrarà –va dir l’alcaldessa– tot l’ecosistema de les arts visuals.

Els impulsors de la nòmada Manifesta, de matriu holandesa, són els primers interessats que així sigui per marcar distàncies amb l’espectacularitat buida de la majoria de mogudes artístiques, que podran ser internacionals però poc sensibles amb les realitats locals. La seva raó de ser és relligar art i societat per pensar i repensar el món. Ara, el món post-Covid i tots els nous desafiaments que s’han sumat o han agreujat els vells conflictes.

Per Colau, l’operació s’ha d’entendre dins d’una “estratègia de ciutat que no és anecdòtica ni aïllada” per atendre un sector, el cultural, terriblement debilitat després “d’anys de retallades i precarització” i que amb el sotrac de la pandèmia és “un dels que més estan patint”. La Manifesta suposarà “un impuls a la creació contemporània” imbricada amb les problemàtiques enquistades que la crisi del coronavirus ha fet més urgents de capgirar.

L’alcaldessa veu aquest esdeveniment “una oportunitat” per a Barcelona. Tant per “eixamplar els drets culturals de la ciutadania” com per reivindicar el paper transformador de l’art en qüestions capitals per al futur de la ciutat: l’habitatge, l’urbanisme, el feminisme, el turisme, l’educació...

Aquesta proposta de biennal que aspira a “combatre desigualtats s’alinea molt bé amb la missió de Manifesta”, va sostenir ahir la directora de la biennal, Hedwig Fijen, en una intervenció telemàtica en l’acte que va organitzar l’Ajuntament per celebrar l’anunci, i que va tenir una bona presència de representants del sector artístic. La sensació d’alegria, després d’un any tan dur, era gran.

Falten quatre anys, però no hi ha temps per perdre. Joan Subirats, el tinent d’alcalde de Cultura, remarca el caràcter de “laboratori” que té la Manifesta abans no es concreta la programació. El primer que cal fer és “escoltar”. El període de treball per marcar les línies mestres pot tardar ben bé sis mesos. També per la mateixa complexitat del projecte, “col·lectiu, participatiu i horitzontal, no jeràrquic”. Museus, associacions d’artistes i galeristes, persones i col·lectius que transiten pels marges del sistema de l’art... Subirats promet diàleg amb tots.

D’aquesta ocasió que es presenta per “crear comunitat” en va parlar també ahir el director de la Virreina Centre de la Imatge, Valentín Roma. A parer seu, la Manifesta ha de ser el marc dins del qual s’abordi “la resignificació del paper de les institucions culturals” en la societat.

El que sí ja està definit és el pressupost: sis milions d’euros que aportaran les diverses administracions locals participants, Diputació, Generalitat i Ministeri de Cultura, i socis que caldrà trobar en l’àmbit privat, una tasca de la qual també s’ocupa la pròpia organització de la Manifesta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA