El CCCB explora Mart com a mirall de la humanitat

El CCCB s’endinsa a partir de dijous a Mart a través de la història cultural que lliga la humanitat i el planeta vermell. Literatura, art i ciència, des de l’antiguitat i fins a les més recents aproximacions descobertes i projeccions, volen copsar en una gran exposició com la nostra espècie s’hi ha emmirallat. “Primer com a Déu, després com a mite i avui com a planeta, sempre hi hem estat relacionats”, constata el comissari i director del CCCBLab, Juan Insua, content per la coincidència de l’estrena amb el recent aterratge de la Perseverance al planeta: “És un febrer realment marcià”. ’Mart. El mirall vermell’ conté 400 ítems, entre llibres incunables, dibuixos, fotografies, còmics i pel·lícules, amb “l’ADN CCB” immersiu i experimental.

“Mart és un mirall des de molts punts de vista”, diu Insua abans de mencionar en primer lloc l’edat geològica que comparteixen la terra i el planeta vermell: 4.600 milions d’anys. Des de les primeres civilitzacions, Mart ha estat una referència, “mirall, metàfora i font d’inspiració”, com a deïtat, com a mite i símbol des dels clàssics fins a la ciència ficció, i finalment com a objecte d’estudi astronòmic més vigent que mai. No en va, el tret de sortida de l’exposició el donen dues activitats relacionades amb l’exploració espacial (el seguiment en directe de la maniobra d’aterratge del rover Perseverane a Mart, dijous passat, i aquest divendres una conversa amb l’escriptor Kim Stanley Robinson, un dels autors de ciència-ficció més reconeguts).

L’exposició que ha comissariat Juan Insua explora el vincle de la humanitat amb Mart en clau retrospectiva (Mart en el cosmos antic), del nostre temps (Ciència i ficció del planeta vermell) i també indaga sobre la nostra pròpia condició i el nostre futur com a espècie a l’apartat ’Mart en l’Antropocè’.

“En realitat, planteja una història cultural de Mart, perquè des de l’antiguitat fins avui sempre hi hem estat relacionats”, assegura el comissari. Experimentant amb el llenguatge expositiu fins a dur-lo “al límit”, la producció s’ha concebut com un “viatge” i una experiència, amb la il·luminació, la música i l’arquitectura de l’exposició com a elements “decisius”, destaca el comissari.

Figures de mars baleàrics. L’incunable ‘Almagest’, de Ptolomeu, (“una joia bibliogràfica”), manuscrits originals de H.G Welles, dibuixos d’Alvin Correa, o la col·lecció de David Sander de revistes de ficció de mitjan segle XX, amb els cromos de Mars atacks que van inspirar la pel·lícula, són alguns dels reclams de la mostra. Però també hi destaquen una sèrie d’aportacions específiques a càrrec d’artistes com Joan Fontcuberta o Taller Estampa, amb la seva la instal·lació d’espècies marcianes. Al final de tot, es recullen projectes científics locals i internacionals sobre futurs possibles del planeta vermell.