Cercas carrega contra les elits de Barcelona
Si Santiago Segura a Torrente 5: Operación Eurovegas projectava una Espanya trencada i devastada a la misèria com a conseqüència de la independència de Catalunya, Javier Cercas s’imagina tot el contrari, una Catalunya futura –que es podria situar a mitjans d’aquesta dècada– sense pandèmia i ja amb el procés liquidat, en el seu nou llibre, Independencia (Tusquets Editores). Malgrat el títol, prou eloqüent, l’escriptor gironí nega que sigui una novel·la política o sobre el procés, tot i que en declaracions fetes ahir en el transcurs de la presentació de la segona part de Terra Alta (obra guanyadora del premi Planeta 2019) sí que va manifestar que l’obra té una lectura política: “L’elit econòmica va treure la gent al carrer el 2012 pels seus propòsits amb la utopia de la creació d’un país nou on tots seríem feliços i ara estan espantats perquè, com diu un personatge de la novel·la, «treure la gent al carrer és molt fàcil, però fer que tornin a casa és molt difícil».”
El protagonista torna a ser el mosso d’esquadra Melchor Marín, que en aquesta ocasió investigarà el xantatge que fan a l’alcaldessa de la ciutat per un vídeo sexual. Una alcaldessa –segons descriu Cercas però sense dir en qui s’inspira– que havia estat activista progressista a favor dels refugiats i ha arribat a l’alcaldia amb “un discurs progressista, xenòfob i modern, i que té al darrere l’elit de sempre”.
El protagonista, aleshores, haurà de desmuntar una extorsió que desconeix si persegueix el simple benefici econòmic o la desestabilització política i, per aconseguir-ho, s’endinsa en els cercles de poder. Com descriu el mateix Cercas, la novel·la és “un retrat demolidor de l’elit politicoeconòmica de Barcelona i un al·legat furiós contra la tirania dels amos del diner i del món”.
Cercas va assegurar, en declaracions als mitjans, que la pregunta fonamental i central d’Independencia és: “És legítima la venjança quan la justícia no ens fa justícia?” La resposta ja la contesta ell i és que la venjança “no és legítima, però les novel·les, a canvi del plaer que ens proporcionen, també han d’incomodar i posar en dubte les nostres certeses més arrelades”.
