Cultura

Narrador implicat

Cesk Freixas presenta al festival Barnasants el seu vuitè disc, ‘Memòria’, que clou una trilogia amb molta càrrega ideològica, com a narrador d’uns temps difícils

Freixas actuarà demà i dissabte al Casinet d’Hostafrancs, amb Víctor Nin a les guitarres

No és casualitat que el vuitè disc d’estudi de Cesk Freixas es tituli amb un sola paraula, un concepte tan potent com Memòria, que connecta bé amb Protesta (2014) i Proposta (2017). De fet, els tres discos han acabat formant una trilogia “amb molta càrrega ideològica”, com diu aquest cantautor de Sant Pere de Riudebitlles, tot i que entre Proposta i Memòria la mort del seu pare el va portar a homenatjar-lo amb Festa major (2019), un disc en què pesaven més els sentiments i les emocions.

Ara, tancat el parèntesi, Cesk torna a l’espai on se sent “més còmode”: el de la cançó de protesta portada al segle XXI, sense necessitat d’aixecar la veu ni de distorsió. I ho fa amb aquesta Memòria (U98 Music), que també representa un canvi respecte a Protesta i Proposta: “En aquest disc he volgut fugir del pamflet i aquí actuo més com un narrador que està construint memòria per al futur, perquè en definitiva la creació també serveix per documentar els temps tan complexos que estem vivint, fent-ne una espècie de fotografia panoràmica. En tot cas, la meva narració no és neutra, però tampoc intento blanquejar res”.

Són deu cançons que comencen amb Voler l’impossible, un tema que cita ja des del títol uns versos de Cançó de vesprada del poeta eivissenc Marià Villangómez (“Voler l’impossible ens cal, i no que mori el desig”) al qual ja havia posat música el grup Uc. El tema, gravat amb la col·laboració del valencià Panxo (Zoo) i la manacorina Joana Gomila, és un passeig amb moltes escales a través dels Països Catalans. La idea que mou la cançó és “trencar les barreres de qualsevol legalitat que digui que la unitat dels Països Catalans és impossible”, segons Freixas, que ha vestit també amb música els versos poderosos d’Apel·les Mestres (“No passareu. Si passeu, serà damunt d’un clap de cendra: les nostres vides les prendreu, nostre esperit no l’heu de prendre”), la Divisa de Joan Salvat-Papasseit i l’Elegia que Joan Brossa va dedicar a Salvador Puig Antich.

Produït per Pau Romero, el disc ha estat enregistrat bàsicament amb les guitarres de Víctor Nin, que acompanya Freixas des del segon disc, més la bateria i les percussions de Didak Fernández i el contrabaix de Vic Moliner. Però les guitarres són les grans protagonistes, com també ho són en el duet que formen habitualment Freixas i Nin en directe: guitarres amb pedals, efectes i loops (“Aquest és el primer disc que realment mostra com sonem als concerts”), tal com es podrà comprovar demà i dissabte al Casinet d’Hostafrancs, on Cesk Freixas presentarà aquesta Memòria dins del festival Barnasants .

Tal com es pot comprovar al llibret del CD, on apareixen tots els seus noms, aquest disc ha estat possible en bona part gràcies a les aportacions de 834 petits mecenes. Malgrat que té una trajectòria sòlida, amb vuit discos, tres llibres i més de 1.700 concerts des que va debutar el 2004, Cesk Freixas ha de fer una crida de tant en tant als seus seguidors: “El micromecenatge et dona una mica d’oxigen, però tampoc no pots abusar-ne. El problema és que gravar un disc és molt car i va arribar un moment en què ja arrossegava tres crèdits de tres discos diferents”, explica aquest treballador de la música.

Tot i que Memòria inclou algunes petites pinzellades d’auto-tune, Cesk Freixas no pretén pujar al carro de la modernitat a qualsevol preu. “No pots intentar agradar a molta gent i deixar de ser fidel a la teva essència, que en el meu cas és posar sempre la música al servei de la paraula”, diu, convençut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El COAC premia l’edifici de fusta de Bosch-Capdeferro

Girona

El PEN Català, Rosa Fabregat, Jordi Casanovas, Núria Guiu i Càntut, premis Nacionals de Cultura

Barcelona

Fan malbé un mural d’art urbà a tocar del Museu de l’Empordà

Figueres

Tanca la llibreria La Capona de Tarragona

Tarragona

Mor el teclista de Depeche Mode, Andy Fletcher

Barcelona

Albert Serra sacseja el festival de Canes

canes

Torroella, oasi cultural

BARCELONA

Festivalot: festival de valors i de la música en família

girona
Ángeles González-Sinde
Directora de cinema

“Sempre estic donant voltes al tema de la pèrdua”

Barcelona