Renovant la tradició

Norah Jones domina l'ofici. Es va notar divendres a Peralada en molts aspectes de la seva actuació: primer de tot, en l'equilibrat i al mateix temps agosarat repertori del concert, centrat d'una manera exhaustiva en el seu últim disc, The fall, del qual va tocar deu de les dotze cançons que conté, i repartint els altres deu temes entre els hits inevitables i una versió de Willie Nelson (What do you think of her now), de la mateixa manera que en altres concerts d'aquesta gira ha recuperat cançons de Tom Waits o Johnny Cash, altres herois de Norah. També va ser tot un encert la banda, no gaire àmplia, però més que suficient: la guitarrista i cantant Sasha Dobson, a la qual Jones està donant un cop de mà deixant que faci de telonera durant mitja hora, sense anunciar-ho prèviament. En tot cas, Sasha, estilísticament a mig camí entre Norah i Pj Harvey, va defensar bé les seves cançons armada només amb la guitarra i l'aportació puntual de la guitarra i el contrabaix de Gus Seyffert, baixista de la banda de Jones, que també inclou el teclista John Kirby i dos excel·lents músics californians: el bateria Joey Waronker, que ha tocat amb REM i Beck, i especialment el guitarrista Smokey Hormel, mercenari de luxe que apareix en els crèdits de discos de Johnny Cash, Tom Waits, Beck, Rufus Wainwright i Joe Strummer, i a més dirigeix la seva pròpia banda de western swing: Smokey's Round-Up.

Un cop superat un inici caòtic i desconcertant, ja que després de l'actuació de Dobson els tècnics es van passar més de 20 minuts preparant l'equip davant d'un públic incrèdul i finalment emprenyat per l'espera, Norah i la banda van oferir una hora i mitja de música radiant que condensava i posava al dia bona part de la tradició musical americana. Després de presentar la cançó dedicada al seu gos, Man of the hour, que li va servir per ampliar el seu vocabulari català gràcies a l'assessorament del públic (“G-O-S”, li van lletrejar quan ella va preguntar quina era la traducció de dog), Norah va començar a cantar sola al piano una preciosa Don't know why, que Sasha i Gus van reforçar amb els seus cors. En els bisos, el grup va reaparèixer com una festiva banda de country, per tancar una vetllada memorable amb Creepin' in.