Mr. Benson i els seus grans èxits en directe

Per als artistes de llarg recorregut, com George Benson, treure un nou disc és simplement un tràmit, una llicència autoimposada per poder tornar a sortir a la carretera. En definitiva, un mal menor. L'any passat, Benson va publicar un disc titulat Songs and stories, aparentment motiu central de la gira que divendres el va portar a Cap Roig, però durant el concert aquest últim treball només hi va estar representat per una cançó: la versió de Don't let me be lonely tonight, de James Taylor. La resta de l'actuació, durant gairebé una hora i tres quarts, va estar ocupada per un greatest hits live de Mr. Benson: totes aquelles cançons que, especialment en els anys vuitanta, van convertir el notable guitarrista de jazz en una estrella del pop. No n'hi va faltar ni una: Lady love me (one more time), les balades Nothing's gonna change my love for you i In your eyes –que van anar seguides i en les quals Benson va deixar la guitarra per aparèixer com un crooner una mica ensucrat, però sempre convincent–, Never give up on a good thing, Nature boy, Turn your love around i, evidentment, la molt esperada i ovacionada Give me the night, que va tancar el concert, abans dels obligats bisos, seguida d'un petit fragment instrumental de Billie Jean en homenatge a Michael Jackson, amb el qual Benson va compartir la saviesa del gran productor Quincy Jones a principis dels vuitanta. En els bisos va sonar una llarga recreació d'On Broadway, una de les peces en què Benson es pot permetre sonar més jazzy.

Per guanyar-se la simpatia del públic, Benson va felicitar la selecció espanyola de futbol i es va esforçar per cantar en castellà La puerta, del mexicà Luis Miguel, a qui va dedicar grans elogis. No calia: la força de Benson és en la seva guitarra, encara ben entrenada; en una veu que manté la personalitat i en una presència escènica tan professional com simpàtica i entranyable.