Cultura

Restauren a Lloret un gran sepulcre modernista

La família Fàbregas i Mataró va donar l’hipogeu a l’Ajuntament

És una obra de Conill i Montobbio del 1912

La unitat de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Lloret ha restaurat l’hipogeu modernista del cementiri que la família Fàbregas i Mataró va cedir a la ciutat a principis d’any. La seva situació a l’aire lliure, situat a l’avinguda de Sant Josep, zona lateral esquerra del cementiri municipal, exposat constantment a agents meteorològics externs i a la contaminació atmosfèrica, ha anat deteriorant l’escultura al llarg del temps.

Els treballs de restauració, per un import d’11.000 euros, s’han dividit en cinc fases: estudi previ i anàlisi científica del conjunt arquitectònic, tractament de les zones afectades per atac biològic, de les juntes i reintegració de pedra i marbre, i de la cadena i canelobre de ferro.

El regidor de Patrimoni Cultural, Xavier Flores, explica que des de l’any 2013 s’ha iniciat un procés de restauració i conservació del cementiri modernista, que ara veu com s’incorpora un nou element, l’hipogeu Fàbregas i Mataró, “que incrementa el valor patrimonial del cementiri”. Per la seva part, la directora de Patrimoni Cultural, Anna Fuentes, remarca el “valor arquitectònic i artístic del cementiri, que es deu a la coherència i concentració de la concepció del conjunt, que destaca per la densitat i qualitat de les obres que conté”.

Valor històric

L’hipogeu Fàbregas i Mataró data de l’any 1912, és d’estil modernista i el va projectar l’arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio. Es tracta d’un hipogeu fet en pedra, placa de marbre i elements de bronze inserit al marbre. Al voltant de l’hipogeu hi ha una tanca feta a partir d’una cadena de ferro.

El va encarregar Emili Fàbregas i Mataró, advocat, fill de pares lloretencs establerts a Barcelona. Casat en primeres núpcies amb Mercè Barnés i Mataró –de la finca Barnés, actualment col·legi de la Immaculada Concepció– i en segones núpcies amb Dolors Daví Piñol, amb qui va tenir cinc fills. Membre destacat d’associacions religioses de Barcelona, tenia entre les seves amistats l’arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio, autor de l’hipogeu que s’ha restaurat, i el canonge Agustí Vilà, que, com ell, va estudiar la carrera de dret i amb qui també va compartir ideari polític formant part de la Lliga Regionalista.

Una fita de l’escultura funerària

El cementiri modernista de Lloret de Mar forma part de l’Itinerari Europeu de Cementiris Històrics. Va ser projectat pel mestre d’obres Joaquim Artau; es va començar l’any 1896 i es va inaugurar el 1901. S’estructura a partir d’un passeig central, que va des de l’entrada fins a la capella, a banda i banda del qual hi ha els hipogeus i panteons de més categoria.

El cementiri conté un dels conjunts d’escultura funerària modernista més importants del país, en què convergeixen totes les tendències artístiques de diversos estils del segle XX.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Vuit empreses del sector químic de Tarragona dona 2.300 testos d’antígens per fer la diada castellera de Santa Tecla

Tarragona
Javier Bardem
Actor

“En aquest país es justifica gent com Jesús Gil o l’emèrit”

sant sebastià

Dones de veu pròpia

Girona

Radu Adrian mostra obres que abracen una intimitat sacra

Girona

El cim de Barcelona

barcelona
Crítica
música

Franquícia o nació?

JOAN-LLUÍS LLUÍS
Escriptor

“El pa de la ficció ens el mengem cada dia”

Girona

Crítica poc mordaç amb tòpics

sant sebastià
Raphael
Cantant

“És més comercial el desamor que l’amor”

SANT SEBASTIÀ