Cultura

El Petit de Cal Eril

MÚSIC

“Vivim en una societat basada en la ciència-ficció”

La pandèmia m’ha fet adonar com n’és d’eficaç el sistema per fotre’ns sempre

N.S.C.A.L.H. (No Sabràs Com Acabarà la Història) és l’enigmàtic títol del nou disc d’El Petit de Cal Eril, una de les aventures amb afany més explorador de l’actual panorama musical català. El disc, el vuitè que publica, via Bankrobber, el músic de Guissona, no surt fins divendres però, avui, Joan Pons i els músics que l’acompanyen –Artur Tort, Dani Comas, Ildefons Alonso i Jordi Matas– ja el faran rodar al Teatre Atlàntida de Vic en la jornada inaugural del Mercat de Música Viva.

La portada, un quadre de l’artista David de las Heras, mostra, per primera vegada en un disc seu, la banda al complet. El Petit de Cal Eril és cada vegada més un projecte col·lectiu?
No, de fet, en la portada d’Energia fosca [2019] ja havíem de sortir-hi tots cinc, però no ho vam aconseguir [riu]. Les músiques i les lletres, així com totes les pringades, continuen sent cosa meva però, en directe, o a l’hora de gravar un disc, fa tres anys que funcionem totalment com una banda.
A ‘Energia fosca’, per tal de trobar nous estímuls, s’intercanviaven els seus instruments habituals. On han trobat els incentius, aquesta vegada?
Aquest cop no hem canviat de cadira, però sí del tipus de guitarres, teclats... Aquests canvis ens ajuden a fer que cada disc tingui un so específic, i expliquen que el so d’aquest disc i l’anterior sigui tan diferent.
S’entreveuen grans esforços, per aconseguir sonar “diferents”.
Ens preocupem força abans de gravar, però, un cop a l’estudi, ens n’oblidem bastant. Sí que, en aquest disc, però, vam decidir no utilitzar reverbs ni delays [dos efectes de so recurrents en la gravació d’un disc], la qual cosa és el que explica, per exemple, que el so de les guitarres sigui tan sec. No crec que, en l’actualitat, hi hagi gaires discos en què es faci aquesta aposta. Són decisions, en tot cas, que t’ajuden molt a trobar una estètica. És com pintar un quadre només amb negre i vermell.
La seva veu, però, sona molt diferent gràcies al Vocoder, un sintetitzador de veu.
Sí, l’any passat ja vam fer una cançó així [Com quan dormim] i se’ns va obrir un terreny molt gran. És com si la meva veu hagués agafat tota una altra volada...
Parlem de les lletres. A ‘ Ara o mai ’ canta: “No crec en el temps com ho fas tu.” I, a ‘Les hores’, aconsella: “No te’n fiïs de les hores, no et refiïs dels segons.” Què va provocar totes aquestes reflexions sobre el temps?
Ja m’agradaria saber-ho! Són coses que se t’escapen però que de ben segur deuen tenir una lògica. A Energia fosca parlava tota l’estona de la llum, i en aquest ho faig del temps. No era res, però, que m’hagués proposat. Saps com quan poses un imant en una taula plena de peces de ferro i totes van ràpidament cap allà? Doncs seria una mica com això.
Hi dona gaires voltes, però, sobre el pas del temps?
Bé, és cert que el disc té una mirada existencialista sobre el temps. Però no sé, insisteixo, per què aquest cop tot s’ha enfocat cap aquest concepte. Són coses de l’art que se m’escapen... Potser hi té a veure aquest col·lapse que hem viscut per la pandèmia i aquesta frase que diem tan sovint, també quan parlem de política: “Estem vivint un moment històric.” Sentir aquesta frase en loop durant els últims anys potser ha fet que m’hi focalitzés...
En quins aspectes l’ha sacsejat més, la pandèmia?
M’ha fet adonar, per exemple, com n’és d’eficaç el sistema per fotre’ns sempre. Parlo del poder que tenen els estats i els sistemes capitalistes, amb aquest menyspreu cap a la humanitat. D’això se’n parla poquíssim i, per a mi, és la gran lliçó que ens emportem de tot això. Això que es va fer de fixar horaris per sortir a passejar amb els nens, per exemple. És una cosa que, l’any passat, quan es feia, ja veies estrany, o directament de mal gust, i que ara s’ha demostrat que no només era una mesura de mal gust sinó una mentida i, a més, ineficaç. És una d’aquelles coses que passen, de les quals ningú en diu res, que tanmateix queden allà, i que demostren com de terrible pot ser aquest sistema.
I si, atenent-nos al títol del disc , no sabem com acabarà la història és perquè...
...Estarem tururut, és clar. Morts. La història és la gran novel·la de la humanitat i no saps ben bé qui l’escriu. És una obra col·lectiva basada en imaginació, mentides i punts de vista. L’única certesa és que neixes i mors, i que la vida és curta i fràgil. Tota la resta és ciència-ficció. Vivim, de fet, en una societat basada en la ciència-ficció, la qual cosa no deixa de ser acollonant i superdivertit.
Sent curiositat, doncs, per saber com acabarà la història, una vegada fem ‘tururut’?
Molta, per això he fet aquest disc! No era el títol previst inicialment, però vaig acabar adonant-me que, aquesta, era la frase més intel·ligent.
En el disc hi ha una cançó en castellà i una altra en italià. Tota una sorpresa.
Van sortir de manera natural. La que és en castellà, de fet, va ser la primera, i vaig pensar: ostres, i si ara em surten totes en castellà? No crec que passi res, però. Encaixa bé amb la resta i, com que la llengua és diferent, l’estètica de la cançó també. Les llengües són eines.
Té molts seguidors, en països de parla castellana?
La segona ciutat on, després de Barcelona, més se’ns escolta, segons ens diuen les plataformes de streaming, és Mèxic DF. I després ja ve Madrid. El gruix del nostre públic és de Catalunya, però, i estem encantats que sigui així.
33è Mercat de Música Viva

Una seixantena de concerts, estrenes de Roger Mas, The Excitements i Anna Ferrer, set escenaris i prop de 600 professionals

Jansky, un duet mallorquí de poesia i música electrònica integrat per Laia Malo i Jaume Reus, protagonitzaran avui, a les set de la tarda, el concert inaugural de la 33a edició del Mercat de Música Viva, que recobra la presencialitat en la seva programació professional. Fins dissabte a la nit, el Teatre Atlàntida rebrà la visita d’uns 600 professionals i aixoplugarà les estrenes dels nous espectacles del solsonenc Roger Mas, els barcelonins The Excitements i la menorquina Anna Ferrer, entre una seixantena més de concerts que es podran veure en set escenaris de la capital d’Osona. Segons Marc Lloret, l’edició d’enguany del Mercat “vol contribuir positivament en l’estat d’ànim i l’optimisme de cara al futur”. Coloma Bertran, Sílvia Comes, Enric Montefusco i Esther són altres de les propostes adreçades a professionals, mentre que els concerts per al públic general, alguns dels quals en un nou escenari a la zona esportiva, inclouen noms com ara Suu, Oques Grasses, Zoo i Ana Tijoux.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Vuit empreses del sector químic de Tarragona dona 2.300 testos d’antígens per fer la diada castellera de Santa Tecla

Tarragona
Javier Bardem
Actor

“En aquest país es justifica gent com Jesús Gil o l’emèrit”

sant sebastià

Dones de veu pròpia

Girona

Radu Adrian mostra obres que abracen una intimitat sacra

Girona

El cim de Barcelona

barcelona
Crítica
música

Franquícia o nació?

JOAN-LLUÍS LLUÍS
Escriptor

“El pa de la ficció ens el mengem cada dia”

Girona

Crítica poc mordaç amb tòpics

sant sebastià
Raphael
Cantant

“És més comercial el desamor que l’amor”

SANT SEBASTIÀ