Mont sense verge
La comissió de Patrimoni no està d'acord amb el projecte per tornar la talla gòtica de la Mare de Déu del Mont al santuari
Sitjar: “Aquestes peces s'han de tractar des del punt de vista patrimonial, no litúrgic”
Entre l'onze de setembre vinent i la mateixa data del 2011 es commemorarà el 700 aniversari del santuari de la Mare de Déu del Mont. Per celebrar-ho, el patronat del santuari havia preparat un avantprojecte d'obres complementàries necessàries perquè pogués tornar al seu emplaçament original la talla gòtica de la Mare de Déu del Mont, que actualment es troba al Museu d'Art de Girona, mentre que al santuari els fidels veneren una còpia d'època moderna.
De moment, la verge es quedarà al museu, perquè la comissió de Patrimoni de Girona ha manifestat el seu desacord amb l'avantprojecte del patronat, entre altres coses perquè suposava la “modificació de l'actual cambril per gairebé deformar-lo, ja que s'havia previst fer-hi dos cambrils, un per a la còpia i un altre per guardar la talla original”, segons el director dels serveis territorials de Cultura, Miquel Sitjar. Tot i que la Generalitat no és partidària de restituir les obres que formen part de col·leccions museístiques als seus llocs d'origen (“Aquestes peces s'han de tractar des del punt de vista patrimonial, no litúrgic”), Sitjar no vol desencoratjar el patronat del santuari: “Tenen tot un any per redactar el projecte. De fet, encara no l'han presentat. Ara només volien saber quin era el parer de la comissió”.
A la reunió de final de juliol de la comissió de Patrimoni també es va aprovar “amb alguna condició” el projecte de protecció i condicionament de les termes romanes de Caldes de Malavella, perquè puguin ser visitades pel públic.
D'altra banda, la comissió ha aprovat la sol·licitud per eliminar unes restes arqueològiques trobades a sota de la capella de la Congregació de Ripoll, on es vol fer un centre d'interpretació del monestir. S'hi van trobar unes parets de força altura que finalment els tècnics han pogut certificar que no són muralles –cas en què s'haurien d'haver protegit–, sinó murs de cases dels segles XV a XVII.
També ha quedat clar que les restes trobades fa uns mesos en unes obres entre el carrer Santa Cristina i la plaça Palau no corresponen a la muralla medieval d'Olot, i per tant pot continuar la construcció dels habitatges.
