Cultura

Mirador

Somiadora Montserrat Torrent

L’organista, de 95 anys, ha rebut un Premio Nacional

La nostra realitat musical, encara que no ens ho vulguem acabar de creure del tot, és ressonant amb la mateixa realitat i zeitgeist (esperit del temps) que vivim: tan catastròfica com distòpica. Hem anat integrant com a normal la bestiesa contínua en què, així, hi ha directors d’orquestra que, públicament, reinterpreten les teories de Darwin en nom de Beethoven o bé acceptar que escoltar un bon concert cada dia resulta més inaccessible pel preu d’unes localitats com en cap altra ciutat europea, Suïssa al marge. Enmig d’aquest desori produït en nom del realisme, el mercat i la sostenibilitat econòmica, hem anat menystenint els grans somiadors. I, és clar, també les somiadores. Entre les del nostre panorama hi ha l’anomenada “Reina dels orgues”: Montserrat Torrent i Serra. Amb 95 anys, i plenament activa, acaba de rebre el Premio Nacional de Música 2021 en la modalitat d’interpretació, que atorga el Ministeri de Cultura. No és un premi més ni per a ella ni per a la resta. És un premi modèlic que ens ensenya com, malgrat l’actual repapieig col·lectiu, la constància i el treball entusiasta acaben guanyant sempre. Intèrpret, investigadora, mestra de mestres, la tasca de Torrent continua vigent amb una agenda de concerts que esperona i amb projectes com per exemple el de la instal·lació d’un nou orgue a l’església de Sant Felip Neri, que, com ella mateixa sap, estrenarà en un futur no gaire llunyà. Mentrestant, premis al marge, ja va acabar l’enregistrament de l’obra completa per a orgue del seu estimat Francisco Correa d’Arauxo (1584-1654). Una somiadora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.