Cultura

Deu gardènies

Alain Platel potencia la vulnerabilitat ‘trans’, en una revisió amb el mateix repartiment, 10 anys més tard

‘Gardenia, 10 years later’ continua sent necessària avui per fer evident la lluita ‘trans’

Els intèrprets transsexuals de Gardenia, estrenada a Avinyó, fa una dècada rondaven els 60 anys. Ara, Alain Platel i Frank van Laecke tornen a convocar-los a l’escenari i ja ronden els 70 anys; un d’ells va morir fa cinc anys. Gardenia, 10 years later exposa que la seva lluita continua i que, si ja es mostraven vulnerables en una peça que va resultar icònica, ara la fragilitat augmenta. L’obra es podrà veure avui i demà al Municipal de Girona, dins el Temporada Alta .

La proposta de Vanessa van Durme, que demanava introduir a les arts en viu la visibilització de la transsexualitat (i que, a ella, l’havia arraconat professionalment arran del canvi de sexe), va agafar de sorpresa els dos directors. Platel admet que era un món que desconeixia i que li semblava “exòtic”. El procés va obligar-lo a mirar-se en un mirall i atrevir-se “a parlar de la vida”. La generositat dels intèrprets en la primera part del procés va ser absoluta. Fins al punt que van provar de protegir-los a través de la ficció. Avui, aquella descoberta segueix sent molt vàlida, segueix dient.

Gardenia va ser una petita revolució per a l’equip (el 50% de l’equip no eren artistes professionals). Havien previst una gira de sis mesos i va acabar durant tres anys i voltant per tot el món. En llocs complexos com ara Moscou (quan se sabia que hi havia una bel·ligerància institucional contra els homosexuals). Les Ballets C de la B els va preguntar si hi volien anar, tot i haver-hi aquest risc, i elles van decidir “que era necessari anar-hi” per donar suport a aquella comunitat silenciada, comenta Alain Platel. Ara l’interès del circuit internacional segueix sent igual d’elevat que la dècada passada. Però la producció ha decidit que es faria una gira fins al desembre. A partir de llavors es valorarà si s’atenen les altres demandes internacionals: l’equip, avui, és més fràgil. Alain Platel i Frank van Laecke dubtaven si els no professionals sabrien adaptar-se a la vida quotidiana, després d’haver-se sentit estrelles perquè el públic els demanava autògrafs. Van tornar-hi sense cap problema, amb el record dolç de l’experiència.

La proposta de Gardenia va venir des del col·lectiu transsexual. Ara hi ha un debat sobre la necessitat que, les obres de determinats col·lectius, les interpretin testimonis reals. Platel es mira amb reserva, per exemple, el contracte d’un teatre de Londres que exigia que tots fossin trans, “fa 10 anys no es plantejava”. Igualment, entén que aquest Gardenia només s’ha pogut construir a partir d’aquest equip. Si ara s’abordés amb un repartiment diferent (trans o no) seria un projecte que no hi tindria res a veure.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Música

La soprano sud-coreana Yewon Han guanya el premi Tenor Viñas

Barcelona

Comença l’Any Domènech i Montaner

barcelona

‘Enderrock’ celebra 30 anys de la revista i 25 dels premis

girona
LITERATURA

Andreu Claret guanya el Llull amb ‘París érem nosaltres’

Barcelona

Barcelona aprova una Declaració per acollir la seu de la Fundació Jordi Savall

BARCELONA
Música

Treuen a concurs el festival del Palau de Pedralbes

Barcelona

Signatures per a un MAE ‘físic’

BARCELONA

Una actriu magistral

Barcelona

‘La ballena’, mirada al fons de l’ànima

Barcelona