Una exposició refermarà l’ambició del fons Santos

La col·lecció d’art i l’arxiu del crític Rafael Santos Torroella deixarà de ser un dispendi sobre el qual discutir per afrontar la primera prova seriosa: demostrar que les 1.393 obres i els més de 30.000 documents que conté formen un conjunt indispensable per resseguir l’itinerari de les avantguardes a Catalunya i Espanya des de principis del segle XX fins a la dècada dels seixanta. Fins ara aquest fons, adquirit amb gran controvèrsia per l’Ajuntament de Girona, l’any 2014, per un import de 3,61 milions d’euros, s’ha anat difonent en petites dosis, tot i que alguna de ben espectacular, com la consulta en línia del fons del galerista Josep Dalmau . A partir d’aquest estiu, però, amb la primera de les exposicions d’un cicle concebut per aprofundir en les col·leccions municipals destinades al futur Museu d’Art Modern i Contemporani de la Casa Pastors, es donarà a conèixer en primícia amb una àmplia selecció de prop de 150 obres i abundant material procedent de l’arxiu associat. D’aquesta manera, peces de Miró, Picasso, Dalí, Picabia, Torres-Garcia, Barradas, Norah Borges o Tàpies dialogaran amb la ingent correspondència, les revistes especialitzades, els catàlegs històrics i les fotografies de l’arxiu personal de Santos Torroella, un dels més complets i estimulants de l’art català i espanyol.

Serà la primera de tres exposicions que l’Ajuntament dedicarà, fins al 2025, a tres dels seus principals fons d’art contemporani(en total, la ciutat custodia 8.782 peces), reunits tant per adquisicions com per donacions: el del mateix Santos Torroella (del 16 de juliol al 31 de desembre del 2022); el del també crític i escriptor Àngel Marsà (de l’octubre del 2023 al maig del 2024), i el de Josep Niebla (de l’octubre del 2024 al maig del 2025). Totes tres tindran lloc al Museu d’Història, que veurà alterada parcialment la programació per aquest projecte de llarg recorregut amb el qual, tal com va explicar la cap de Patrimoni i Museus, Carme Sais, es pretén posar els tresors de la ciutat a disposició dels gironins en espera de la reforma de la Casa Pastors, que no es preveu que estigui enllestida fins al 2026.

Jaume Vidal Oliveras, comissari de la primera exposició junt amb Rosa M. Gutiérrez, va avançar que adoptarà el format d’un “gabinet de col·leccionista” per tal de fer-hi cabre “el màxim d’obres possible” i que s’organitzarà en tres àmbits: ‘Les arrels’, que resseguirà els referents intel·lectuals de Santos Torroella com a historiador i poeta i, en concret, els vincles amb el surrealisme, amb un espai que s’obrirà també al món de la seva germana, la pintora Ángeles Santos; ‘La represa’, “el nucli fort”, va dir Vidal, que documentarà el paper rellevant que el crític va tenir en la recuperació de l’avantguarda després de la Guerra Civil, amb les edicions Cobalto i la seva implicació en l’escola d’Altamira(on es va parlar per primer cop d’art abstracte, el 1949), els congressos de poesia dels anys cinquanta o la Triennal de Milà de 1951, on va ser premiat el pavelló espanyol que hi havia dissenyatamb José A. Coderch, i finalment ‘Cap a la modernitat’, que resseguirà els anys cinquanta i seixanta, quan en plena apropiació de l’avantguarda per part del franquisme, va mantenir els llaços amb els artistes de l’exili que s’oposaven a aquesta instrumentalització, com ara Alberti, Clavé o Ramón Gaya. “Al costat de Juan Eduardo Cirlot i Alexandre Cirici, Santos Torroella és el crític més important de la Catalunya del segle XX, però cap no té la seva obertura d’esperit”, va opinar Vidal. Àngel Marsà podria ser una baula d’aquesta sensibilitat generosa, com va deixar entreveure Glòria Bosch en nom de l’equip que dirigirà la següent exposició del cicle, per la seva capacitat de “teixir complicitats horitzontals”, d’estimular la represa cultural i de prestar una atenció pionera a la creació de les dones. L’exposició dedicada al fons Niebla, de la qual tindrà cura el seu nebot Toni Álvarez de Arana, aprofundirà en el gust que revela la seva col·lecció personal i en la seva relació amb artistes com Ansesa, Faixó, Corominas o Montserrat Costa.