Videojocs i maçons al Palau Robert
L’edifici del passeig de Gràcia compleix 25 anys com a centre expositiu amb el repte d’acostar-se als joves
La institució donarà més vida cultural al jardí. Aviat hi farà lluir una mostra de Mapplethorpe
El Palau Robert complirà al novembre els seus 25 anys com a centre expositiu –depenent de la Generalitat– amb nous reptes de futur. Atreure el públic jove, escàs segons els seus estudis, n’és un de clau i per això ha decidit que farà una aposta per la cultura audiovisual. I, concretament aquest any d’aniversari, pels videojocs, amb l’exposició Nova pantalla (del 6 d’abril al 4 de setembre), amb què vol reivindicar la potència de la indústria catalana en aquest sector: 167 estudis que donen feina a més de 3.300 professionals i amb una facturació anual que volta els 500 milions d’euros l’han convertit en líder de l’Estat i amb un pes important a Europa.
La institució del capdamunt del passeig de Gràcia també es vol donar més impuls a partir d’ara incrementant l’activitat en un dels seus espais més emblemàtics: el jardí. “Hem de treure-li més rendiment tenint en compte les poques zones verdes que hi ha a l’Eixample”, ha anunciat el director general de Difusió, Ignasi Genovès. En aquest refugi de calma de la ciutat s’obrirà divendres que ve una mostra del fotògraf Robert Mapplethorpe, en col·laboració amb el Castell de Peralada.
La fotografia és un altre camp que el Palau Robert vol tenir ben cobert en la nova etapa. A l’estiu omplirà el jardí d’imatges de Josep Maria Pou inspirades en l’Ulisses de Joyce, coincidint amb el centenari de la seva publicació.
La programació del Palau Robert és eclèctica per naturalesa des dels orígens. Aquest any donarà veu als maçons en una mostra (del 9 de maig al 28 d’agost) que resseguirà la seva història des del segle XI i que escodrinyarà les seves pràctiques clandestines fugint de les persecucions. Més continguts variats: dilluns que ve s’instal·larà un muntatge sobre la riquesa lingüística al món (s’hi parlen 7.000 llengües), cada vegada més amenaçada per la globalització. Les llengües no moren, les maten està coorganitzada amb l’associació Linguapax.
La mansió compartirà la festa dels seus 25 anys bategant cultura oberta a la ciutadania amb la Universitat de Vic i Vilaweb, que també han arribat a aquesta edat. Al maig hi faran les seves respectives mostres de celebració. I encara una última, de prevista, al juliol, sobre el malbaratament alimentari, des de la visió de la Fundació Banc dels Aliments.
Dins del calaix de sastre que sol ser el Palau Robert, a vegades afloren projectes singulars. Ho va ser, la temporada passada, el de l’underground i la contracultura catalana dels anys setanta, una de les millors exposicions de l’any, comissariada per Pepe Ribas, que aviat es presentarà a Madrid. A Barcelona la van visitar 65.000 persones.
En paral·lel a les mostres, arts en viu. Consolidades, com ara el Clotilde Fest (juny i juliol), que assentarà els seus concerts al jardí per quarta vegada, o de nova factura, com un cicle que protagonitzaran “grans noms de totes les disciplines de la cultura catalana” (pendents d’anunciar) en unes sessions que pretenen prendre el pols de la creació actual del país (del juny al novembre, també al jardí.)
De moment, manté en secret les activitats que prepara per al segon semestre, amb les quals bufarà les espelmes.
