Amics dels musicals
Els Amics de les Arts impulsen la creació del musical ‘Pares normals’, que es prepara per al curs vinent amb Marc Artigau i Eva Mor a la dramatúrgia
El grup musical aspira a explicar una sola història de 90 minuts “i no 14 contes de tres minuts”
‘Pares normals’ aspira a fer temporada per Nadal i, més tard, muntar gira per Catalunya
Els Amics de les Arts són dels que, si volten per Londres, s’entaforen a veure musicals. És una passió que van veure refermada quan el productor Jordi Sellas va entrar al camerino després del seu concert simfònic a L’Auditori i els va espetegar: “Què dèieu que volíeu fer un musical? Avui ho he vist.” Era el novembre del 2018. Quatre anys més tard estrenaran Pares normals, a partir de 14 temes propis fets per a l’ocasió i amb dramatúrgia de Marc Artigau (Bye, bye, monstre, El Màgic d’Oz, El petit príncep) i la guionista de Minoria Absoluta Eva Mor. Dirigirà Sergi Belbel: “Els musicals aporten el bo i millor del teatre i de la música pel gran públic.” La funció es farà al Poliorama i aventura allargar-se fins passat el Nadal. Els Amics de les Arts són també amics dels musicals. I ho són en català perquè no conceben fer-ho en una altra llengua. Ara, diuen irònics, si de Broadway els demanen els drets els permetrien traduir-ho!
Pares normals aprofundeix en la convicció que tot fill pensa que els seus són pares menys normals que els dels seus col·legues. Aquesta és la percepció també del protagonista, l’Aran, advocat de 30 anys, que viatjarà a Barcelona a conèixer el karaoke que han muntat els seus pares, uns psicòlegs que participen en congressos internacionals. La retrobada familiar, aparentment intranscendent, comportarà un canvi radical a partir d’un viatge interior i exterior, que s’anirà revelant en la trama. Sí que s’ha explicat que l’Aran descobrirà dues noies al camí que l’ajudaran a conèixer-se molt millor i, segurament, a acabar entenent millor els pares. “La normalitat està sobrevalorada”, diu amb un somriure Daniel Alegret.
Aquesta no és la primera vegada que cançons dels Amics de les Arts han pujat a escena. Epidèmia Teatre va construir una trama a partir de temes del Bed & breakfast. El grup, que no hi va posar pegues amb els drets, tenia clar que aquell no era el perfil de musical que buscava. En comptes de fer un juke box de cançons seves conegudes (“que funcionaria”, imaginen) aspiraven a tenir la llibertat de fer les cançons que la trama necessités. Amb Artigau, han desplegat cançons en escenes i, també, han fet avançar alguna part de la trama a ritme de rap. Els estils i els passatges harmònics han estat els que ha demanat l’obra, no han hagut de cenyir-se a cap idea gravada anterior. Per a Joan Enric Barceló, el repte era que, en comptes de fer 14 històries de tres minuts, com passa en un disc, fessin un únic tema d’hora i mitja. Produït per la mateixa companyia i per Minoria Absoluta, tenen la convicció de presentar el millor equip i de saber-se satisfets de l’aventura. Ells admeten que viuen de fer concerts i vendre discos però tenien una ambició velada en aconseguir signar una història com la de Pares normals.
L’ambició d’aquest musical és alta i àgil. A més de fer temporada al Poliorama, també es manté l’opció de gira per a una companyia amb un equip de músics en directe (en principi, no seran els músics de la banda) i un repartiment amb Enric Cambray, Júlia Bonjoch, Albert Pérez, Annabel Totusaus i Lucía Torres, amb Bernat Cot, Víctor Gómez i Anna Herebia.
El gran ‘golfo’ serà Jordi Bosch
De Spamalot a Golfus de Roma. Jordi Bosch torna a protagonitzar un musical ambiciós. I, ara, en català. A partir del setembre, el Teatre Condal serà l’escenari d’aquesta producció de Focus que suma 38 intèrprets entre actors i músics. L’obra ja es va presentar durant tres mesos a La Latina de Madrid amb Carlos Latre en el paper que ara interpretarà Bosch. Daniel Anglès, director artístic del projecte Onyric, torna a signar un muntatge ambiciós, que no té data de sortida (“el públic és sobirà, va dir Anglès en la presentació de fa uns dies i que recull l’ACN). A l’obra, de Stephen Sondheim, Bosch (que aquests dies protagonitza Final de partida, de Samuel Beckett, al Romea) torna a la comèdia, la disciplina en què més se l’aplaudeix. La seva participació a Spamalot, dirigida per Tricicle al Paral·lel, va ser sonada. Ara, ell interpretarà un esclau d’una família adinerada que vol aconseguir la llibertat i per fer-ho haurà d’ajudar el seu amo a aconseguir l’amor d’una noia. Bosch fa equip amb un repartiment amb noms de referència com ara Mercè Martínez, Roger Julià, Frank Capdet i el clown Oriolo.
Focus és una empresa històrica de musicals. Va ser un dels capdavanters amb títols com ara Germans de sang i Estan tocant la nostra cançó. Onyric pretenia ser una altra oportunitat per presentar uns musicals de més risc. Com ara Fun home (2018). Però han hagut d’esperar quatre anys per signar amb una altra peça ambiciosa. Focus defensa que els musicals siguin en català. Actualment, per exemple, coprodueixen amb La Barni Teatre La filla del mar, d’Àngel Guimerà. És de les poques apostes pel català que hi ha hagut a la cartellera barcelonina de produccions de mitjà format (juntament amb el familiar Bye, bye, monstre, la comèdia musical T’estimo si he begut i el musical bilingüe de Forever young, que ara fa funcions al Poliorama). Per això, el director d’art i continguts de Focus, César Martínez, es va mostrar entusiasmat: “Ens fa molta il·lusió presentar aquest espectacle en català.”
Per a Dani Anglès “el musical té molt de text i la seva estructura és complexa, però s’han intentat mantenir tots els elements originals com les rimes i els jocs de paraules: “És més fàcil adaptar el català que el castellà.”
