Rufus de Roma

Amb tota la ciutat plena de cartells que anunciaven el concert de Rufus Wainwright, que ahir al vespre va fer al Palau de la Música, ahir també, però al matí, el Festival Castell de Peralada va presentar l’òpera Hadrian del músic i compositor canadenc. També la inauguració de la exposició Flowers and people, del fotògraf nord-americà Robert Mapplethorpe, que es pot veure durant l’abril als jardins del Palau Robert. Acompanyat pel secretari de Difusió de la Generalitat, Jofre Llombart, i per Oriol Aguilà, del Festival Castell de Peralada , Wainwright va donar algunes pautes del treball que presentarà a la Costa Brava a l’estiu. Amb una caçadora taronja i custodiat pel seu company, el director d’escena Jörn Weisbrodt, i el gosset Sigfrid, que bordava cada cop que les cotorres travessaven les palmeres del jardí, el cantant canadenc va presentar una aposta operística que ha estrenat a ciutats com Toronto i Buenos Aires. Quan se li va preguntar sobre la rebuda que havien tingut les seves incursions en l’òpera, el músic canadenc va afirmar que la crítica és especialment dura amb espectacles no convencionals.

Basada en el controvertit i idealitzat emperador romà Adrià, a qui Wainwright va acusar de promoure persecucions jueves i de ser el creador de Palestina, Hadrian és la segona incursió en el món de l’òpera del cantautor, després de Prima Donna. Amb l’emperador romà Adrià com a protagonista, i amb una composició musical que el mateix autor ha definit com “més obscura i potent” que la de la seva primera òpera, l’obra va ser estrenada el 2018, responent a l’encàrrec de la Canadian Opera Company. Enguany, arribarà per primera vegada a l’Estat i farà doble parada: primer al Teatro Real de Madrid i, posteriorment, al castell de Peralada al juliol. L’obra, amb llibret de Daniel McIvor i direcció escènica de Weisbrodt, té el suport de les impactants imatges del fotògraf Robert Mapplethorpe a través de la col·laboració de la Mapplethorpe Foundation, peces de les mateixes sèries que es poden veure al Palau Robert. El cantautor canadenc va descriure un llibret que recrea l’últim dia de l’emperador romà, emperador entre els anys 117 i 138 dC. Adrià és conegut per la construcció de la muralla a Britània i pel conflicte amb Judea contra l’auge del monoteisme. Wainwright va mostrar afinitats perquè Adrià va viure obertament la seva homosexualitat i l’indestructible amor per un altre home, cosa que li ha servit per modernitzar el gènere operístic, que va acusar d’anacrònic des del punt de vista temàtic.

Des del punt de vista tècnic, Hadrian és una òpera en quatre actes, protagonitzada per uns personatges canviants. La peça, segons ha explicat el seu compositor, està escrita seguint la tradició operística del segle XIX i començament del XX, quan l’òpera “era la forma d’art musical veritablement popular i la gent la cantava pel carrer”. Wainwright va afirmar que la seva òpera mira de “reviure i de reconnectar l’estil amb una època en què era més popular, per oferir una nova perspectiva sobre l’òpera contemporània i explicar una nova història, una història d’amor homosexual, al públic actual, però utilitzant la melodia, l’harmonia, les emocions profundes, les àries i les escenes de conjunt seguint el mateix enfocament que segueix la gran òpera”.

Segons Wainwright, la distància entre l’òpera i el pop és excessiva, “per això em sento molt il·lusionat de presentar la meva òpera a un públic nou que se sumi a les files més tradicionals d’aquest gènere, ja que per a mi l’òpera és un símbol de pau i de bellesa, tan necessaris en aquests moments ”.