Diari i presó de Ferrer i Guàrdia

Teòricament és una novel·la, però a mesura que s’avança en la lectura es transforma en un poliedre que fa del llibre un tractat d’història, de filosofia, de bons i mals costums o de crònica social, que ens porta a descobrir, més ben dit, a destriar, la personalitat d’un protagonista anònim –en les 350 planes mai es diu el seu nom– que, des de la reclusió injusta en una presó impersonal, converteix les seves darreres setmanes de vida en un tour de force en contra d’un sistema que l’ha convertit en culpable per defensar determinades idees i fets.

El llibre Quadern de cel·la: apunts de la darrera hora, obra de Pere Solà i Gussinyer, gironí que viu a la Sagrera, catedràtic emèrit d’història de l’educació a la UAB, és la seva primera obra de ficció, però també una molt encertada aproximació a la Barcelona de principis del segle XX, quan les guerres colonials van fer esclatar la Setmana Tràgica i l’aiguabarreig entre la ràbia i la por dels poderosos va assenyalar un innocent per convertir-lo en boc expiatori i sacrificar-lo amb visques al rei, a l’ordre i la llei.

Solà, que ha investigat l’educació obrera, l’ensenyament laic i racionalista, els ateneus populars, el moviment llibertari i la força de l’associacionisme i s’ha especialitzat en la vida de Francesc Ferrer i Guàrdia, introdueix el lector en un puzle que el portarà des del descobriment d’un manuscrit a “un mas perdut i tapiat de Collserola”, a un text ric i complex que no és sinó un joc de pistes en què l’autor no diu el nom d’algunes persones prominents –s’hi refereix amb una característica, per exemple “El rei del Paral·lel”, en comptes d’Alejandro Lerroux– i, en canvi, sí que esmenta els protagonistes de les classes populars, com ara la monja paüla Maria Dolors Soler Masdemunt, la vida de la qual no és sinó la metàfora de tot el patiment i el desconsol provocats per la corrupció d’un règim oligàrquic que utilitzava el poder com l’assegurança de la desigualtat.

Des del primer capítol titulat Confinat fins a l’últim, Jo ja estic a punt, Pere Solà fa dels Apunts una eina amb la qual, alhora que construeix un personatge digne, honrat, defensor de la justícia i la solidaritat, desconstrueix un sistema, i posa en entredit l’Estat, la religió, la milícia, l’academicisme... I dona alternatives: l’educació lliure, l’escola laica, l’alfabetització, l’economia justa, el suport mutu, propostes que es mantenen vigents en els nostres dies. I pinta les seves amistats a París, el seu idil·li trencat pel fet d’entrar en contradicció amb el seu “deure revolucionari”, la vida de parella, la seva mort sense assistència religiosa. “És el retrat d’un heroi anònim i alhora recognoscible que fa públic el seu diari de presó.”