Lluita de famílies, urbana contra rural
Santiago Álvarez (Múrcia, 1973) és novel·lista, baixista –de la banda Innerlands–, organitza festivals –com ara València Negra–, porta clubs de lectura, fa xerrades i tallers literaris i ha escrit, dirigit i interpretat diversos musicals teatrals –amb música adaptada. Ara, presenta la tercera novel·la, Muerdealmas, publicada per AdN.
L’Abel surt del psiquiàtric i vol refer la seva vida amb la dona i el fill. Un oncle seu s’ha suïcidat i els ha deixat una casa al poble Muerdealmas. Allà, els rebrà un entorn hostil, sobretot per la rocosa família Osset. La confrontació serà inevitable.
Després de dues novel·les policíaques ambientades a la ciutat de València, La ciudad de la memoria (2015) i El jardín de cartón (2016), Álvarez ha canviat de registre.
“Sempre mires d’escriure una novel·la diferent, no en el sentit de diferent a tot, diferent a les teves anteriors. No estava còmode escrivint un format i unes trames de novel·la que ja han estat molt utilitzades; a més, tampoc hi puc aportar gaire cosa. En canvi, sí que volia fer gènere country noir”, explica l’autor, i cita referents com ara Jim Thompson, Daniel Woodrell i Chris Offutt.
“Tenim un territori molt adient per a aquest gènere, l’Espanya buida.” Ell, en concret, s’ha inspirat en la zona de la Tinença de Benifassà, al Maestrat de Castelló, a tocar de Tarragona. “Vaig descobrir aquest territori i d’allà van sorgir l’obra i els personatges.”
“És una zona amb set pobles que, entre tots, no arriben als 200 habitants en temporada baixa, perquè a l’estiu sí que hi anem a passar-ho bé en l’espai natural, però, després, allà els abandonem. Vaig tenir la sensació que la distància amb la civilització és més gran que la que marca el quilometratge.”
“El poble de Muerdealmas i el que hi passa és ficció, però la resta de localitats i espais que hi surten són reals i el que explico que hi va passar, també.”
Amb una de les dues famílies protagonistes, els Osset, l’autor crea “una mitologia d’un clan rural portada a l’extrem”. Perquè l’obra, de capítols breus, és un thriller psicològic en un ambient angoixant recorregut per velles rancúnies. I també de noves. “Volia mostrar com topen la visió urbana i la rural, sense demonitzar cap de les dues”, afirma.
“Hi ha un narrador neutre, en tercera persona, que explica la part dels Osset, que són gent de poques paraules. I després hi ha un narrador en segona persona per descriure les vivències de l’Abel, des de dins seu. El que importa és com expliques les històries, i vaig trigar a trobar com mostrar la duresa del territori, dels personatges, del que passa”, comenta Álvarez.
