Crònica de la gran demora

Els mateixos mitjans municipals alertaven fa uns mesos que la nova biblioteca provincial –o estatal, com pretenia aleshores el ministre Miquel Iceta– arribaria trenta anys més tard del previst. No és cap notícia perquè es pot sumar al desastre de rodalies, l’estació de la Sagrera, el metro a l’aeroport i tants altres projectes que deterioren encara més la percepció que té el ciutadà de la capital catalana de sentir-se literalment abandonat per les administracions. El cas de la biblioteca s’assembla al Pla de Lectura, que deu ser el projecte que ha convocat més rodes de premsa de la història. Ahir, el mateix Iceta anunciava a so de bombo i platerets en roda de premsa a l’estació de França que les obres s’iniciarien el 2023. Veurem on serà el flamant ministre o si serà un altre el que vingui amb nova roda de premsa.

De fet, aquest cronista es va quedar penjat una hora a l’estació Passeig de Gràcia perquè els trens a l’estació de França anunciaven gran demora, que vaig percebre més enllà de la metàfora o del qui dia passa, any empeny. Mentrestant, la nomenclatura anuncia que en els propers dies s’iniciaran les obres de la futura biblioteca provincial amb la demolició parcial de l’edifici existent en el solar: “Posteriorment, el 2023, començarà la construcció de l’equipament, segons el calendari acordat el desembre passat per la comissió de seguiment –Generalitat, ministeri i l’Ajuntament de Barcelona–.” Per a l’ocasió, les administracions no van reprimir esforços per convocar els seus màxims representats, la consellera Natàlia Garriga, el ministre Iceta, el tinent d’alcalde plenipotenciari de Barcelona Jordi Martí, que no es perd cap foto. Acompanyats, per donar més versemblança, per l’arquitecte del projecte Josep Maria Miró.

Els números són els següents: el ministeri –no el del Temps, com sembla, sinó el de Cultura– destinarà 55 milions d’euros al projecte. En el detall ens diuen que 1.129.542 euros que procedeixen dels pressupostos generals de l’Estat del 2022 “es destinaran a les tasques prèvies de demolició”, i 283.888 euros “s’invertiran en l’actualització del projecte existent per a la seva adaptació, tant a les noves necessitats de la biblioteca com a les noves normatives en matèria energètica i tecnològica i l’adequació als preus de mercat actuals”. Optimista de mena, Garriga va qualificar la futura biblioteca com “la peça fonamental que faltava” en el sistema nacional de biblioteques i va avançar que serà “un dels equipaments culturals amb més impacte directe en la ciutadania, per les seves col·leccions, per les seves dimensions, pels seus espais i els seus serveis”. Va afegir que l’inici de les obres és possible gràcies a la “tossuderia del sector bibliotecari, a la bona feina dels professionals que han treballat en el projecte i a la voluntat de cooperació entre les tres administracions implicades”. “Els diferents governs de la Generalitat mai han perdut la voluntat de reivindicar davant del ministeri la seva obligació pendent amb Barcelona. Després d’anys d’insistència per part del departament, en aquesta legislatura, la biblioteca s’ha impulsat de manera definitiva, i ara sí, no hi ha pas enrere. Des del Departament de Cultura es treballa per oferir un sistema nacional de biblioteques públiques vertebrat territorialment, accessible, inclusiu i implicat socialment amb la ciutadania i el medi ambient.” Com deia el profètic i revelador plafó de Renfe, podríem afegir “demorado”.