Ànima folk, cor ‘punk’

Fetus eren fa tres anys un trio de “punk de garatge” amb format clàssic de guitarra, baix i bateria. Ara, com a sextet i amb la incorporació d’instruments més propis del folk com són l’acordió diatònic, el busuqui i el sac de gemecs, s’han convertit en alguna cosa així com els Pogues de l’Empordà, com ja els adjectiven habitualment. “No sé encara ben bé cap on anem, musicalment, i a vegades encara em trobo amics punkie per la Bisbal que no el veuen gens clar, el camí que fem, però, sigui com sigui, m’agrada la via que hem encetat”, defensa Adrià Cortadellas, que no s’amaga de qualificar els Pogues de Shane McGowan de “claríssim referent” i, a la vegada, de recordar com, a The Clash, de fet, ja els deien que, en essència, eren un grup de folk.

En la transformació de Fetus –completats, a més de Cortadellas, per Telm Terradas, Adrià Jiménez i, de manera més recent, per Carles Belda (Pomada, Conjunt Badabadoc), Ricard Ros i Guille Caballero (Els Surfing Sirles)– és clau la influència del veterà Jaume Arnella, romancer i cofundador del Grup de Folk, el qual, en una de les aliances més insospitades de la temporada, van versionar de cap a peus a Sota, Cavall i Rei (2020) i van tenir l’oportunitat de cantar plegats a l’escenari el Romanço d’en Quico Sabaté i Les rondes del vi. “Fins aleshores era impensable per a nosaltres fer cançons sense tornada, però en Jaume, en aquesta i d’altres coses, va deixar pòsit”, es mostra convençut Cortadellas, que, ben aviat, va posar-se a escriure, a l’estil d’Arnella, les cançons que ara han acabat format part del quart treball de Fetus: La serra dels perduts , publicats –com tots els anteriors– per la discogràfica Bankrobber. “Gràcies a haver fet el disc amb cançons d’Arnella em vaig veure amb cor de compondre la Balada del sabater d’Ordis i El rellotger de Creixells. I, a la vegada, de fer un pas endavant i utilitzar una instrumentació diferent, sense teclats, aquesta vegada, que intentessin emular les flautes. Molta gent ens deia: «ostres, comenceu a sonar com els Pogues». I vam dir-nos: «doncs no us preocupeu perquè és cap aquí on anirem!».”

Instruments a banda, La serra dels perduts, construït en bona part, quant a lletres, a partir de les converses entre el cantant de Fetus i el seu oncle, l’escriptor Xavier Cortadellas, recull històries populars de l’imaginari empordanès i cançons perdudes de les Gavarres, així com episodis històrics com l’anomenat “rebombori del pa” a la Barcelona del segle XVIII i la llegenda de les Rabioses, a l’Empordanet feudal. “N’hi ha, com la d’El rebombori del pa, que parlen de temes que són ben d’ara”, diu Cortadellas, que, malgrat els canvis de rumb, no ha rebaixat gens el component combatiu de Fetus. “Era l’any 1789, el preu del pa va pujar, les dones es van revoltar, després ho van fer els homes i, malgrat la repressió, amb set morts i cent deportats, el pa no va tornar a pujar i la gesta no va ser en va. Davant això, i ara que tornen a pujar tant els preus...”

Fetus, amb temps, també, de cantar contra Espanya i el Borbó a Goigs de Sant Martí, presentaran La serra dels perduts en un espai on difícilment haguessin tocat mai si continuessin sent un grup de “punk de garatge” i prou (el Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona) i, aquestes pròximes setmanes, ho faran també a Tarragona (5 de novembre, La Capsa), Salt (16 de desembre, Ateneu Coma Cros), Lleida (18, Espai Orfeó) i la Bisbal d’Empordà (23, Teatre Mundial).