Cultura

Un vol de sirena

Carme Riera s’ha inspirat en el mite de les sirenes clàssiques per escriure ‘La pau dels somnis feliços’, il·lustrat per Silja Goetz

L’editora de 62, Pilar Beltran, va assegurar que Carme Riera no necessita presentació. Per a una majoria és cert, però en farem cinc cèntims per a la resta. Nascuda a Palma el 1948, Carme Riera és catedràtica de la UAB i, des del 2012, membre de la Real Academia Española. Va debutar el 1975 amb els relats de Te deix, amor, la mar com a penyora, títol seguit d’una quinzena de novel·les, cinc títols més de relats, tres de prosa, sis d’infantils i dotze assajos literaris, que li han proporcionat els premis més destacats, inclòs el Nacional de Cultura del 2001.

Ara presenta La pau dels somnis feliços (Edicions 62 i, en castellà, Bruguera), un relat il·lustrat per l’alemanya Silja Goetz i amb una edició molt cuidada. L’autora es va afanyar a aclarir que “és un llibre pensat per al públic adult, tot i que accessible per a tothom”.

La protagonista, la Nise, és una sirena jove i curiosa que té ales en comptes de cua de peix i que, després d’anys de viure reclosa en una illa paradisíaca regida per un matriarcat, decideix fugir i veure món. L’aventura la porta a descobrir els humans. I tot canviarà.

“Riera fa una recreació ben actual i personal de la figura mítica de la sirena, com a pretext per explorar les múltiples formes, implicacions i contradiccions de la sensualitat i el desig de les dones”, comenta Beltran, abans de recordar que “fa set anys ja va publicar La veu de la sirena”, tot i que en aquella ocasió era un encàrrec. Per a Isabel Sbert, directora literària de Bruguera, “és la història de la iniciació d’una noia, que és una sirena, amb un gran tema de fons com és el de la maternitat i bevent de la tradició oral mallorquina”.

Carme Riera va escriure les nou parts de la narració –de to bucòlic i alhora crític i reflexiu, amb pinzellades de Les mil i una nits– durant el confinament i això “li va permetre viatjar ben lluny amb la imaginació”, va comentar Beltran.

“El novembre és el mes de l’any que menys m’agrada, però aquest cop, literàriament, està sent molt bo; el dia 14 va fer 50 anys exactes de la publicació de Te deix, amor, la mar com a penyora; ara som aquí presentant aquest llibre i el dia 25 s’estrena a Palma Arxiduc, una òpera de la qual he escrit el llibret”, va comentar Riera amb satisfacció.

Pel que fa al fet que la seva sirena tingui ales i no cua, Riera va recordar que “les sirenes de l’Odissea tenien ales” i que la cua de peix els hi van posar després, Anderson i Disney, es podria resumir. “A més, en la nostra tradició, la sirena sempre és negativa, una femme fatale, i la meva no és així.” Però sí que té un cant poderós...

La Nise és una sirena que s’adona que amb ales en comptes de braços no podrà bressolar un nadó. “La maternitat és una opció, pot ser un plus, però no ser-ho no desmereix; pel fet de ser mare no ets més dona, i això que estic contenta d’haver-ho estat”, assegura una illenca convençuda que “no podria viure en un lloc sense mar”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.