Cultura

Crim d’Espanya

Chévere ficciona sobre la mort d’un enginyer que impulsava una línia ferroviària amb Portugal per reflexionar sobre la construcció centralista de l’Estat espanyol

A partir de l’anècdota, es fa una reflexió sobre la construcció política de l’Estat

El 26 de maig del 1927 l’enginyer José Fernández-España va morir en caure per un barranc d’A Bouciña Redonda, al municipi de Riós (Ourense), mentre treballava en l’estudi del traçat de la variant sud del ferrocarril Puebla de Sanabria-Ourense. El revolt s’ha popularitzat com la Curva España, que és precisament el títol que la companyia Chévere ha triat per a un muntatge en què barreja teatre documental i ficció i que se serveix d’aquest fet històric en provar de raonar la construcció centralista de l’Estat espanyol. L’obra s’estrena avui i es podrà veure fins al 18 de desembre al Lliure de Gràcia. Totes les funcions són en castellà i gallec. Les sessions de dissabte a la nit són únicament en gallec.

La història explica que la mort accidental d’aquest enginyer va decantar la construcció de la línia ferroviària per un altre costat, fet que va propiciar l’arraconament del possible progrés d’aquesta zona del sud de Galícia, un enclavament amb el nord de Portugal i la capital castellanolleonesa de Zamora. La llegenda explica que potser l’accident va ser provocat per aconseguir desviar la via del tren per un camí que podria interessar més als cacics del poble amb connivència amb Primo de Rivera. Aquella decisió va comportar que, un segle més tard, tant Verín com Zamora siguin de les zones més despoblades de l’Estat espanyol; arraconades, no hi ha gaires possibilitats de desenvolupament social i econòmic. Aquesta és la història que, fins ara, es traspassaven de pares a fills, per la zona del sud de Galícia. Chévere, que tot just celebra els seus 35 anys d’història, l’ha traspassat a escenaris d’arreu de l’Estat. I la gent de Verín (que va obligar a fer una segona sessió per l’interès del veïnat a veure l’obra de la seva llegenda) està molt orgullosa, va comentar fa uns dies el director, Xron, en una trobada informal amb la premsa.

Chévere utilitza la documentació com a procés d’investigació des del 2008, però fuig de fer denúncies formals com si fos un reportatge televisiu. Prefereix jugar amb aquests elements i combinar-los amb una autoficció (sovint s’incorporen com a personatges els mateixos actors en la construcció del muntatge). A Curva España tot apareix tan desenfocat que costa identificar què és realitat i què ficció. Per això, Chévere busca històries poc conegudes per tenir la llibertat d’adulterar-les. En realitat, Curva España, més enllà del fet policíac que planteja, serveix per raonar sobre la construcció desigual de l’Estat espanyol. Per això, Xron lamenta la poca relació que hi ha entre les produccions catalanes i les gallegues, perquè el domini de la cultura a Madrid converteix aquest pont en poc més que una aventura quixotesca. Per al director de Chévere, Galícia no és considerada dins la cultura contemporània. Només s’hi reconeix el Camí de Sant Jaume i la seva gastronomia. Per això té una difícil sortida a Catalunya si no és a través de la humil Red de Teatros estatal.

Capdavanter de la censura a Europa

L’Estat espanyol ha estat els darrers anys com un dels estats capdavanters a condemnar artistes (principalment rapers) que han criticat els símbols d’Espanya i de la monarquia. Per aquest motiu, hi ha empresonats (Pablo Hasél) i també exiliats (Valtònyc). Per a Xtron és bo que Curva España es representi a Catalunya perquè es va crear arran del debat sobre la construcció estatal en els anys del procés. La reclamació per la llibertat d’expressió arran de la llei mordassa és un subtema que emergeix a aquest muntatge.

Una de les sorpreses inesperades de la investigació és que l’enginyer José Fernández-España era el president de La Voz de Galicia, un mitjà que, sobretot arran del Prestige (Chévere va estrenar N.E.V.E.R.M.O.R.E ), s’ha preocupat a incidir en la política gallega. Ara, els mitjans defensen o ataquen governs, més que informar objectivament.Per cert, la coproducció del Teatro del Canal va aixecar l’habitual rebuig de la “caverna mediàtica” com acostuma a passar en tots els nostres treballs que es presenten a Madrid.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MEMORIAL LI-CHANG

Un Festival de Màgia de Badalona divers i cosmopolita

Badalona
CINEMA

El cinesta iranià Jafar Panahi, en llibertat sota fiança, després de la vaga de fam

teheran (iran)

El MNAC s’autoexamina

barcelona

Tast de cervesa irlandesa amarga

Barcelona
Estrenes de cinema

Claustrofòbia i apocalipsi amb M. Night Shyamalan

Estrenes de plataformes / Filmin

Individus d’una Europa que va cap al desastre

Estrenes de plataformes / HBO Max

Faula ecològica i urbana aspirant als Oscar

Estrenes de cinema

Personatges fràgils amb somnis elèctrics

Estrenes de cinema

La Xina, escenari de les aventures d’Astèrix i Obèlix